Exercici d’hipocresia d’en Vargas Llosa

No fa gaire temps que algú em va regalar El somni del celta, darrera obra de qui fa unes setmanes ha estat distingit amb el prestigiòs Premi FAES a la Llibertat 2012, En Mario Vargas Llosa. Cal dir que l’escriptor hispano-peruà (a hores d’ara possiblement més hispano que peruà) és un gran narrador i no vaig a discutir-ho jo ni ací, ni ara,  perquè per alguna raò la seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda arreu del món. El cas és que en començar a fullejar aquest llibre tan ben escrit, tan ben enquadernat i presumiblement tan ben documentat, aviat em vaig quedar quasi trasbalsat en adonar-me de  la pràctica d’incoherència i de cinisme que representa el seu argument vers la ideología de l’escriptor.

El somni del celta ens relata la vida d’un nacionalista irlandés anomenat Roger Casement que va viure entre la fi del segle XIX i el principi del XX. En el llibre, l’autor fa un exercici d’exalçament absolut de la figura i la trajectòria vital d’un protagonista que, després de treballar per al Foreign Office anglés i ser testimoni dels abusos del colonialisme al Congo i a Sudamèrica (precisament al Perú), torna a la seva Irlanda natal per tal d’unir-se als qui lluitaven per la independència de l’illa esmeralada, la qual cosa acaba per costar-li la vida al 1916. En eixa segona etapa de la seva vida, Casement treballa activament  junt a altres herois irlandesos per alliberar el país de la repressió anglesa, s’esforça en aprendre el gaèlic i en promoure el seu ensenyament, en recuperar la literatura i el teatre propis o inclús la pràctica dels  esports autòctons (futbol gaèlic i hurling) front als originaris de la Gran Bretanya

Resumint,  el senyor Vargas Llosa, aquell que mai ha dubtat d’alinear-se públicament amb el nacionalisme espanyol més cavernari per a criticar i menysprear el nacionalisme català, l’ensenyament de l’idioma català o qualsevol mesura de les administracions per a protegir la nostra llengua, ens fa una proposta literària en tota la regla on tracta com a un autèntic heroi, literari i real (el personatge va existir) a algú que va lluitar fins a la mort pels seus principis, per la seva llengua i cultura diferenciades i per la llibertat del seu poble. A qui llegisca la novel·la  li recomanaria que veiera la película When de wind blows the barley del director anglés Ken Loach, la qual ens transporta directament a l’època i als esdeveniments que relata el Nobel de Literatura en el seu penúltim exercici d’hipocresia.

4 pensaments a “Exercici d’hipocresia d’en Vargas Llosa

  1. Roger: molt d’acord, i del patriota del bigotet que guarda els estalvis de “FAZMATELLA” en US $ millor ni parlar-ne. Es el net d’un nacionalista basc que pateix amnesia ….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *