Ara estic preocupat. Perquè com més va, es veu que això del color aquell és més problemàtic. I diu que uns senyors que són la Junta Electoral Central, no volen que hi haja res d’aquell color enlloc. Perquè pot ser que afavorisca no sé quins interessos electorals (que no són, es veu de seguida, els d’aquests senyors. I senyores també, m’imagine). I va i jo, que sóc de Vila-real, sé que hi ha un club de futbol, ací. I l’equip va vestit de groc. De cap a peus. I no només. El propietari del club, perquè els clubs de futbol tenen propietari, té una fàbrica de ceràmica. I ha revestit tot el camp de futbol, però tot, de taulells de color groc viu. Li diu el “Estadio de la Cerámica“. I el Vila-real (el propietari en diu Villarreal perquè és així. També va estar, l’home, a la jura de bandera que va organitzar ací l’ajuntament. Per cert, amb alcalde del PSOE). Doncs resulta, com us anava explicant, que el Vila-real juga en primera divisió. I haurà d’anar a jugar al Nou Camp. Em pregunte jo si haurà d’anar amb la segona equipació, que em pense que és blau. Però un blau “agraciat”. Blau falange, no. Per descomptat, de l’equip que afectuosament es coneix com el “submarí groguet”, ja no gose parlar.
I no sé si aquests senyors prohibiran també els ous estrellats (al Principat en diuen ous ferrats), perquè el rovell també té un color groc que es veu que és pecaminós. Pel poble, també hi ha alguns balcons que tenen unes banderes que tenen una franja horitzontal groga al mig. Són d’Espanya, diuen, però la franja del mig també és groga. Com ho són, veges quin poc coneixement, les ratlles que pinten al terra dels carrers on estan fent obres. Diuen que és per advertir els conductors i els peatons, però no sé jo si aquells senyors s’emprenyaran.
I als supermercats he vist ampolles de lleixiu, pots de maionesa i paquets de cafè de color groc. I draps de fibra per recollir la pols, esparts d’aquells de polipropilè (plàstic) i bosses d’escombraries. Fins i tot hi havia llimes, a la secció de fruita i verdura. He eixit corrent, espantat.
I encara una cosa més, per acabar. Ara que es veu que arriba el fred, els arbres perden les fulles. I l’ajuntament del meu poble, a la vora del cementiri, ha plantat uns quants gingkos. Uns arbres molt bonics i molt antics, també. Però que ara, abans de perdre les fulles, aquestes adquireixen un color groc preciós. No ens els faran tallar, veritat?
I el cas és que no sé per quins set sous tenen tants problemes amb aquest color groc i no el tenen, per exemple, amb el verd. O el blau. O el morat. Pot ser siguen daltònics? Estic desconcertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!