Blasco S.A. Consultoria política

Rius de tinta corren estos dies per tots els diaris de l’estat arran de la propera obertura de judici oral al diputat Rafael Blasco i el pols que el propi personatge li ha plantejat al President Alberto Fabra. Com és sabut la cosa ve de llarg, i el nom de l’històric polític d’Alzira aparegué farà cosa d’un any al mig de la trama del conegut com a Cas Cooperació. Des d’allà pressumptament es desviaren diners públics destinats a la miserable gent d’Haití per tal d’adquirir unes vivendes al Cap i Casal o la subvenció d’un vaixell de regates batejat primerament com a Solidària i més tard com a Punto Cero Solidario. Casualment el patró vaixell era un tal Marc Llinares, estret col·laborador de Blasco a diverses conselleries. Competitiu a més no poder, el balandre feu tot el circuit valencià de regates a la temporada 2011 i inclús va participar a la Copa del Rei a Palma de Mallorca.

Aparentment bona part dels diners volatilitzats han tingut eixes destinacions, però  encara està per vore si hi ha més més diners desapareguts i on han anat a parar. El cas és que a hores d’ara hi ha almenys un empresari detingut i un altre grup de persones per als que la pròpia Generalitat Valenciana demana un grapat d’anys de presó.  I entre ells destaca, sembla que al mateix nus del contuberni, la figura fonamental de Blasco.

Tot plegat succeeïx que aquesta problemàtica ha esdevingut possiblement en la bomba de rellotgeria més gran que mai s’ha instal·lat al si del Partit Popular valencià des de que va arribar al poder amb Zaplana allà pel 1995. Alberto Fabra ha fet palesa un colp més de com de feble és el seu lideratge i mentre deixa passar els dies a vore si escampa –al pur estil de Rajoy– Blasco s’hi planta i no presenta la dimissió. Les actes dels diputats són personals i mentre no hi haja condemna –cas d’Hernández Mateo que ha hagut de plegar- -cadascú és lliure de fer amb elles el que vulga. Per això i per algunes altres coses aguanten a hores d’ara els 9 imputats del PP a Les Corts Valencianes, molts d’ells possiblement agüaitant a veure el que passa amb aquell qui té la bomba a la butxaca. 

Perquè a la fi Rafael Blasco no és un diputat qualsevol. Com s’ha dit i escrit, ha estat una figura clau a la política valenciana dels darrers 35 anys. Vegen vostés. Començà la seva trajectòria al partit revolucionari i marxista FRAP –més revolucionari que allò potser sols quedava el GRAPO–, i mentre el seu germà ja governava amb el PSPV a Alzira i els socialistes albiraven amples majories a l’estat espanyol i al País Valencià, va decidir fer-se ell ràpidament també socialista i acostar-se a la figura d’un polític tan mediocre i inexpert com Joan Lerma.

I és des d’aleshores que la seva figura esdevé imprescindible. Perquè més que conseller, polític, o diputat, Blasco es converteix en eixe consultor intern necessari que qualsevol organització necessita. Avui en dia tothom és consultor. Un venedor d’assegurances és Consultor d’Assegurances, un expert en selecció de personal és Consultor de RRHH i un comercial de qualsevol cosa és Sales & Marketing Consultant.  I el polític riberenc fou pioner en totes aquestes coses. Ràpidament i al bell mig d’una època de canvis importantíssims polítics i estructurals, s’hi va adaptar al nou hàbitat millor que ningú. Esdevingué la mà dreta de Lerma per a pràcticament tot, però fonamentalment per a dissenyar campanyes electorals o contractar enquestes que difícilmemt erraven. 

Unes primeres temptacions el feren caure en desgràcia cap a l’any 1990 i amb l’esclafit del Cas Blasco fou expulsat pels socialistes valencians. Però va saber esperar el seu moment i amb l’arribada d’un altre inexpert com Eduardo Zaplana tingué una nova oportunitat per a exercir la seva magistral activitat consultora convertint-se novament en eixa mena d’oracle ala que tots demanàven consell. Blasco tenia el saber fer, el know-how polític d’allò que calia fer al País Valencià a cada moment. Del personal de confiança que precisava a cada comarca. De les persones i les claus que “amb polítiques d’avantguarda” havien de garantir anys i anys de victòries.

I així fou sempre. Amb Lerma, amb Zaplana o amb Camps el paper de Blasco fou sempre el mateix. “¿Qué hacemos Rafa? ¿Ací a qui fiquem? ¿Tu que piensas Blasco? ¿Qui ens pot fer l’enquesta més acurada?¿Adelantamos las elecciones?“. A banda de que s’hi plante i no plegue, o faja punta al grup mixt possiblement amb algún que altre imputat, Blasco té molta informació. Malgrat tot, el principal problema que tenen Alberto Fabra i el seu Consell és que ara no disposen d’eixa ment privilegiada d’absoluta confiança que sempre treia de dubtes als seus predecessors.