Casado, la Moncloa i Vox

Demà comença una nova legislatura espanyola, la quarta en quatre anys. Vox aspira fins el darrer moment a entrar a la mesa del Congrés dels Diputats. I ho pot fer gràcies al PP, que continua blanquejant l’extrema dreta sense vergonya. Pablo Casado allarga la mà a Santiago Abascal en comptes de buscar un acord amb el PSOE per a deixar els feixistes sense lloc a la mesa, però prefereix cultivar la relació amb Vox amb la vista posada a la Moncloa.

Casado farà una oposició dura a Sánchez aquesta legislatura. No sembla que hagi de durar quatre anys i el dirigent del PP, un cop liquidat Ciutadans, espera poder capgirar la tendència i tornar a ser la força guanyadora a les pròximes eleccions. Casado vol mantenir una bona relació amb Abascal perquè ell pot tenir la clau de la seva arribada a la Moncloa d’aquí a un temps. Va sobreviure a la desfeta del PP el 28-A i ara, amb un altre resultat mediocre i mostrant un fals perfil de moderat, esperarà el seu moment per a clavar-li la queixalada al PSOE. El problema que pot tenir, però, és que de tant allargar la mà a l’extrema dreta, els ultres l’acaben engolint a ell.

Roger Graells Font, @rogergraells

Aquest és l’article publicat aquest vespre a VilaWeb.

Aquest dimarts comença la catorzena legislatura espanyola amb la constitució del congrés i del senat, l’elecció de les presidències de les dues cambres i les meses i el jurament de la constitució espanyola que han de fer els diputats i senadors elegits el 10 de novembre. Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, Vox aconseguirà un seient a la mesa del congrés amb el beneplàcit del PP, que continua emblanquint l’extrema dreta després d’haver-hi pactat als parlaments d’Andalusia, Múrcia i Madrid.

Les sessions constitutives començaran a les deu. Amb l’aritmètica parlamentària actual, és probable que el PSOE obtingui tres seients a la mesa i que Unides Podem hi aconsegueixi dos llocs, creant una majoria de centreesquerra. Els altres quatre càrrecs recauran a la dreta i se’ls podrien repartir les tres formacions: dos per al PP, un per Vox i un últim per Ciutadans. El president del PP, Pablo Casadoha demanat ‘generositat’ als seus diputats perquè Vox i Ciutadans tinguin representació a la mesa. Tanmateix, Casado ha exigit a Vox que cedeixi els vots suficients a Ciutadans. Si no, el PP intentarà de negociar amb un altre partit –probablement el PSOE– per obtenir tres seients i que Ciutadans en tingui un, deixant Vox fora de la mesa.

Casado s’ha negat a aplicar un cordó sanitari a l’extrema dreta. Des de la irrupció de Vox al Parlament d’Andalusia, el PP i Ciutadans no han dubtat a pactar amb l’extrema dreta sempre que els ha convingut per governar, com en els casos de Múrcia i la Comunitat de Madrid, a més de diputacions i ajuntaments. Ara consideren de regalar un seient a Vox a la mesa del congrés espanyol. En altres parlaments d’àmbit estatal, l’extrema dreta és present en meses com les de PolòniaHongriaÀustriaItàlia, els Països Baixos i Dinamarca.

El procediment de constitució de les corts espanyoles

El procediment és feixuc. Primer es constitueix la mesa d’edat, formada pel diputat de més edat i els dos més joves. A continuació es declara oberta la legislatura i s’anomenen un a un els diputats i senadors elegits a les eleccions. Després, es vota el president de la cambra, en una votació individual i amb una urna. Meritxell Batet repetirà com a presidenta del congrés, i la jurista Pilar Llop substituirà Manuel Cruz al capdavant del senat. Surt elegit president el candidat que obté majoria absoluta en la primera volta o majoria simple en la segona. Tot seguit, es trien els quatre vice-presidents i els quatre secretaris amb el mateix procediment, però en una única votació en què són elegits els quatre diputats amb més vots. Un cop constituïdes les meses, es criden els diputats i senadors un a un perquè jurin la constitució espanyola. L’acte acaba amb el discurs dels presidents de les cambres.

La sessió constitutiva de les corts espanyoles no ha despertat tantes expectatives com la que va fer-se el 21 de maig, quan els presos polítics elegits diputats i senadors van obtenir el permís del Tribunal Suprem espanyol per a prendre possessió del càrrec. Aquell dia, totes les mirades van centrar-se en Oriol JunquerasJordi SànchezJosep RullJordi Turull i Raül Romeva. Dies després, les meses de sengles cambres van suspendre’ls els drets polítics, en un acord polèmic entre el PSOE, el PP i Ciutadans i davant la inhibició del Suprem.

Investidura abans de Nadal?

Una volta constituïdes les corts espanyoles, Felipe VI pot començar la ronda de consultes amb els partits polítics per a constatar quin candidat té més suports per a presentar-se a la investidura. El PSOE i Unides Podem pretenen que Pedro Sánchez sigui reelegit president abans de Nadal. Diversos mitjans han especulat amb el 16 de desembre com a data per a la sessió d’investidura, però ERC ha refredat les expectatives del PSOE dient que no té pressa per a arribar a un acord amb els socialistes que permetin a Sánchez de formar govern abans de Nadal.

Aquest dimarts a la tarda és prevista la segona reunió dels equips negociadors de republicans i socialistes per a continuar parlant sobre la investidura de Sánchez. El PSOE s’ha obert a fer una primera reunió amb els representants de JxCat, tot i que els vuit diputats de la formació no són decisius per a la investidura. Sánchez necessita, com a mínim, l’abstenció d’ERC per a assegurar-se una investidura en segona volta. Sánchez, però, també pressiona fent una crida a la resta de partits a tenir ‘responsabilitat’ per a permetre la investidura i ara ja no descarta que continuï en funcions fins després de Nadal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *