Les tres línies vermelles que allunyen ERC i el PSOE

Avui els representants d’ERC i del PSOE s’han reunit al Congrés dels Diputats per a començar a negociar la investidura de Pedro Sánchez. Com era previsible, s’ha acabat sense acord però ambdós partits instant-se a continuar-ne parlant dimarts vinent a la tarda. Hi ha tres línies vermelles que els negociadors intentaran salvar perquè els republicans acabin abstenint-se i permetin la formació d’un govern espanyol abans de Nadal.

Amb motiu de la reunió, ahir vaig publicar a VilaWeb un article en què desgranava les tres línies vermelles que hi ha en aquesta negociació. També parlava dels condicionants que hi ha i de la desconfiança d’ERC envers el PSOE per totes les promeses i compromisos incomplerts amb Catalunya. En reprodueixo el contingut essencial.

Les tres línies vermelles

1. Un diàleg entre governs sense condicions. Dilluns la militància d’ERC va votar en massa contra la investidura de Sánchez si el PSOE no accepta que es creï una taula de diàleg per a cercar una solució democràtica al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Segons els dirigents d’ERC, la taula ha de ser entre governs, amb la possibilitat de tornar al punt on van deixar les negociacions el desembre passat, després de la Declaració de Pedralbes. Aquell avenç es va fer miques, perquè el PSOE se’n va desentendre quan el PP, Ciutadans i Vox van manifestar-se conjuntament a la plaça de Colón de Madrid i la premsa espanyola va atacar durament la declaració i la figura del relator que s’havia previst per a les reunions d’ambdós governs. ERC exigeix als socialistes una primera reunió entre governs abans de la investidura o bé un compromís explícit i públic i un calendari per a activar la taula de negociació una volta s’hagi format el govern espanyol per a facilitar la reelecció de Sánchez, però el PSOE pressiona perquè primer es formi el govern espanyol, com a gest de bona voluntat, i que després s’abordi el diàleg amb l’independentisme.

2. El reconeixement del president Torra. El PSOE es resisteix a acceptar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a interlocutor, després de les negatives de Sánchez a despenjar-li el telèfon aquestes últimes setmanes. Ahir el vice-president, Pere Aragonès, va dir que no era necessari que Torra formés part de la taula de negociació, segons el rang de càrrecs que s’acordés que en formessin part. Al parlament, el president va matisar que el diàleg també ha d’incloure una relació directa entre ell mateix i Sánchez, a qui va instar a trucar-li, i va exigir garanties de compliment dels possibles acords. Alhora, JxCat ha exigit al PSOE que reconegui com a interlocutors tant Torra com el president Carles Puigdemont a la taula de diàleg per a avenir-se a una abstenció. Però el PSOE continua marginant Torra i no té intenció d’establir cap contacte amb Puigdemont.

3. El vet del PSOE a l’autodeterminació. És la principal línia vermella dels socialistes per a negociar amb l’independentisme. El PSOE ha tancat moltes vegades la porta a acordar la convocatòria d’un referèndum que inclogui la independència com a opció, i ha cenyit una futura consulta a un acord de contingut federal o bé una reforma de l’estatut. Aragonès ha explicat que qualsevol acord entre Catalunya i Espanya s’hauria de sotmetre a votació en una consulta. La vice-presidenta espanyola en funcions, Carmen Calvova rebaixar la negociació entre executius circumscrivint-la a la comissió bilateral que preveu l’estatut mutilat del 2006 i va reiterar que no s’hi podia parlar del dret d’autodeterminació, perquè, segons ella, no és previst a la constitució espanyola. En canvi, ERC demana que no hi hagi limitacions al diàleg i que ambdues parts puguin posar damunt la taula les seves reivindicacions, que en el cas de l’independentisme inclouen l’autodeterminació i l’amnistia.

Els condicionants: els incompliments del PSOE i la duresa de Sánchez

ERC no oblida que Sánchez va menysprear, insultar i criminalitzar l’independentisme durant la campanya electoral. El candidat del PSOE va fer seu el discurs de la dreta contra l’escola catalana –tres setmanes abans de saber-se que el PSC abandonarà probablement el consens de la immersió lingüística–, es va vantar de controlar la fiscalia, va tornar a tibar la relació amb Bèlgica –amb l’amenaça de Calvo inclosa– prometent que faria tornar Puigdemont a l’estat espanyol per a empresonar-lo i va proposar de tornar a tipificar com a delicte al codi penal la convocatòria de referèndums. Una mesura que els socialistes van refusar no fa ni un any, el febrer passat, al congrés quan van proposar-ho el PP i Cs.

Un altre factor que han destacat els dirigents republicans aquests últims dies són els incompliments del PSOE amb Catalunya. La promesa de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero de respectar l’estatut que aprovés el parlament és la gènesi de l’ambient de desconfiança d’ERC respecte dels socialistes. En el context del Principat, també pesa encara la doble jugada del PSC de pactar amb Barcelona en Comú i JxCat per a deixar els republicans sense la batllia de Barcelona i sense el govern de la Diputació de Barcelona.

La reunió tampoc no és exempta del soroll extern. Ahir el PSOE va aprovar amb el PP i Ciutadans el decret de seguretat digital a la diputació permanent del congrés, amb l’abstenció d’Unides Podem. El decret ha rebut crítiques dures de la Generalitat perquè permet de tallar l’accés a internet en circumstàncies excepcionals ‘que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional’, fet que atorga a la Moncloa un ventall d’opcions ampli per a actuar contra el que anomenen ‘república digital’. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre cautelarment l’obertura de les delegacions del govern a l’Argentina, Mèxic i Tunísia, després d’un recurs contenciós-administratiu interposat pel govern espanyol.

Roger Graells Font, @rogergraells

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *