El fil d'Ariadna

Esquerra Republicana té la clau de la investidura de Pedro Sánchez. El president espanyol ho sap. L’única alternativa és trencar l’acord amb Unides Podem i pactar l’abstenció del PP, quedant tot el temps que pugui durar la legislatura en condicions molt precàries i a mercè de la tempesta. Sánchez desitja una abstenció de franc d’ERC, sabent que difícilment JxCat canviarà de posicionament perquè té pocs incentius. La precampanya de les pròximes eleccions catalanes, que podrien ser abans de l’estiu si no s’aprova el pressupost, no deixa de tenir un cert pes aquestes setmanes.

Sánchez també buscarà carregar el mort a l’independentisme a mesura que corri el cronòmetre cap a una tercera convocatòria electoral, mentre ell continua sense cedir ni un mil·límetre. L’arrogància d’un polític que té moltes cares ja s’ha palesat moltes vegades, i no dubtarà en posar ERC i altres aliances que necessiti entre l’espasa i la paret. Sánchez no ha guanyat cap dels dos debats d’investidura als quals s’ha presentat –el març del 2016 amb l’acord amb Ciutadans i el juliol d’enguany– i només ha aconseguit arribar a la Moncloa gràcies als vots al·lèrgics contra Rajoy a la moció de censura.

Sánchez no dubtarà en posar ERC i altres aliances que necessiti entre l’espada i la paret

El lleuger creixement a l’alça de JxCat, amb un discurs de blocatge semblant al de la CUP, ha trobat premi entre l’electorat independentista, que ha tret força a ERC malgrat que els republicans s’han tornat a imposar amb claredat a Catalunya. Tot indica que després de guanyar les eleccions municipals i les dues convocatòries al Congrés dels Diputats, Esquerra està a punt per a assaltar el Palau de la Generalitat. El Congrés Nacional convocat pel 21 de desembre serà l’últim pas abans que es confirmi que Pere Aragonès, ungit per Oriol Junqueras, sigui el pròxim candidat a les eleccions catalanes.

Tanmateix, el paper determinant que el resultat i l’aritmètica han atorgat a ERC al Congrés pot ser de mal digerir. D’una banda, ERC pot collar el PSOE per obligar Sánchez a reprendre el diàleg i a agafar el telèfon al president Torra, a qui Sánchez ara mateix no reconeix com a interlocutor. De l’altra, prendre la línia política a Madrid de sostenir un govern espanyol feble probablement serà un bon argument per a la campanya electoral de JxCat. A l’ambient es palpa que JxCat no es mourà, i en canvi ERC sí, quan ambdós partits han expressat les mateixes reserves a investir Sánchez.

Si Sánchez no es mou gens, ERC no tindrà marge per a fer política a Madrid

Esquerra té un dilema i l’ha de resoldre les pròximes setmanes. Pot trobar-se en una pinça entre el PSOE, els comuns i JxCat. Els socialistes portaran la negociació –si és que n’hi ha alguna– al límit i els comuns, disciplinats, ja han començat a pressionar els republicans perquè facilitin el seu govern amb Sánchez, després d’acceptar una rebaixa indignant dels seus plantejaments sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, reduint-lo a un problema de convivència i comprant el discurs i el marc mental dels socialistes. Pablo Iglesias ha promès lleialtat a Sánchez avui Jèssica Albiach ja assenyalava a ERC el camí de l’abstenció.

Si Sánchez no es mou gens, ERC no tindrà marge per a fer política a Madrid. Però també farà caure el castell de cartes de Podemos i En Comú Podem respecte de Catalunya, que haurien de pressionar el PSOE internament per a acostar posicions amb els republicans i avenir-se a negociar –de veritat– amb l’independentisme. Aragonès ha demanat de tornar a la Declaració de Pedralbes, que no deixa de ser un document de bones intencions. Important, però de bones intencions al cap i a la fi. No és ni el referèndum d’autodeterminació ni una llei d’amnistia, els dos objectius que té l’independentisme majoritari mig i llarg termini. ERC demana de reobrir el diàleg per a afrontar el conflicte, però si Sánchez s’hi nega i el PP no s’avé a abstenir-se –després d’un trencament amb Iglesias que no és descartable–, abocarà l’estat espanyol a les cinquenes eleccions en quatre anys, les terceres consecutives fruit de la seva irresponsabilitat i incapacitat política.

Roger Graells Font, @rogergraells