Josep Pastells

El president del PP, Mariano Rajoy, va recórrer al Facebook per preparar la seva participació al programa Tengo una pregunta para usted, emès ahir a la nit per TVE. “Si poguessis participar, què em preguntaries?” és la frase que va penjar en aquesta xarxa social perquè els seus amics (més de 14.000, per cert) l’ajudessin a sortir ben parat de l’interrogatori al plató televisiu, on fins a cent persones podien fer-li preguntes sobre qualsevol tema.

Sembla ser que, a més dels consells que va rebre al Facebook, Rajoy va dedicar força temps a repassar amb els seus assessors temes complicats, possibles qüestions estranyes i coses per l’estil. L’objectiu, lògic o no tan lògic, era demostrar que estava assabentat de tot, que ho coneixia tot, que es preocupava per tot i per tothom.

Fàcil de clissar

La veritat és que només vaig veure una mitja horeta del programa, però ja en vaig tenir prou per clissar-lo. Li preguntessin el que li preguntessin, vingués o no vingués a tomb, Rajoy sempre començava amb una frase similar. Vegem l’inici d’unes quantes respostes. A un agricultor: “Conec molt bé Almeria i els problemes dels productors de pebrots”; a una aturada: “Sóc un gran admirador de la província de Jaén, on al segle XII, a les Naves de Tolosa,  les tropes d’Alfons VIII de Castella van escriure una gloriosa pàgina de la Reconquesta”; a un camerunès sense papers: “Sé perfectament què representa ser immigrant; sóc gallec i els gallecs sempre hem estat immigrants”; a un assistent social: “Conec de primera mà el drama dels cayucos i les pasteres. Encara recordo aquella nit a Canàries; estava mirant el mar i de sobte van aparèixer dues pasteres davant dels meus ulls”.

Enrotllar-se amb qualsevol cosa

En un moment determinat, quan una dona li va dir que era de Múrcia i li va preguntar alguna cosa que ara no recordo però que segur que no tenia res a veure amb el que Rajoy va respondre, ell va dir: “Diu vostè que és de Múrcia. Avui s’ha produït un accident entre Múrcia i Cartagena. Una roca de més de mil tones ha caigut a la carretera i no hi ha hagut morts de miracle”. Feia l’efecte que el líder del PP estava decidit a enrotllar-se amb qualsevol cosa per esgarrapar uns segons preciosos i no haver d’estendre’s amb respostes que difícilment anaven al gra.

L’autèntica naturalesa de l’interès

En un parell d’ocasions li vaig sentir dir “és una pregunta molt intel·ligent” i, en general, es notava que feia un esforç sobrehumà per agradar. Suposo que això és el que vol qualsevol polític, fins i tot si és del PP, però m’inquieta la seva necessitat d’exhibir uns coneixements que no tenien res a veure amb el que li estaven preguntant, la seva obstinació a començar cada resposta amb un preàmbul on deixava clar que la seva perspectiva sempre era més ampla i, per tant, més nítida. I encara m’inquieten més, els seus esforços per mostrar un interès pels temes plantejats que (digueu-me malpensat) era més fingit que real. Ara, l’interès per guanyar vots sí que era sincer, evident, inqüestionable.