Josep Pastells

Inventari de sensacions

Somnis de tardor

Somio amb la neu, amb les roques i el corall, amb l’amor.

Somiar (truites, bistecs o algun entrecot) és l’essència del meu pensament,
la filosofia que em mou i em remou.

Potser perquè ara mateix (deixant de banda el record de dues trenes rosses que inciten al descontrol, l’evidència del cel grisenc i la crida d’una barra amb cent quilos que em fa mandra aixecar) la meva mirada va més enllà: somio amb un simple paquet de donuts, amb llet fresca dels Pirineus, amb un prat blau on nedar mentre continuo somiant que somio.

Somiar, somiar que no sé res, que ho sé absolutament tot, que no m’avorreixo ni sóc la viva imatge del fastigueig, que sóc el rei del mambo i no paro de moure’m entre abraçades i aplaudiments.

Somiar, sí, somiar és la meva autèntica especialitat, tan pròpia del meu jo més profund com els udols del llop a la lluna o els lladrucs del gosset al carter, tan mecànica i bonica com l’arribada del matí, el moviment de les estrelles o la dansa de l’univers.

Matèria?, esperit? Somiar, somiar despert!


  1. Si en un dia grisós i de tardor tens tots aquests somnis, ni em vull imaginar com seran els de la primavera amb un temps assoleiat. Sempre he pensat que la varietat, en la majoria de circumstàncies, és bona: poder anhelar l´amor i alhora un donut (o tot un paquet).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.