Josep Pastells

Inventari de sensacions

Schwarzenegger, els negres i les dones

El governador republicà de Califòrnia i ex actor en pel·lícules d’acció on els seus músculs tenien força més preponderància que les dots interpretatives, demostra en una entrevista a Der Spiegel, reproduïda ahir per El País, que quan vol parlar clar, o quan parla sense pensar-s’hi massa, no té pèls a la llengua. A la pregunta “Ha comès Obama un error en elegir Joseph Biden en lloc de Hillary Clinton per a la vicepresidència?”, Arnold respon: “Crec que no. Si s’haguessin presentat junts un negre i una dona, el risc hauria estat excessiu”. Podria ser un acudit fàcil, on el toc masclista es combina amb el racista per provocar alguna riallada estúpida, però no, no és cap acudit. Arnold parla seriosament. I potser adonant-se que la frase que ha sortit de la seva boca no és una de les més encertades que haurien pogut sortir de la seva boca, afegeix tot seguit: “Independentment d’això, Clinton també hauria estat una bona elecció pels divuit milions de votants que representa”. Sensacional. Més directe i pragmàtic, impossible. Encara sort que unes preguntes abans havia respost que “en aquest país ja no es fan distincions per motius de raça o sexe”, o que “és un  progrés històric que un negre i una dona hagin aconseguit arribar tan lluny”. Han arribat lluny, sí, però si es presentessin junts el risc seria excessiu, no, Arnold? És a dir, el país potser està preparat perquè un negre sigui president, però de cap manera suportaria que una dona fos vicepresidenta. O potser a l’inrevés tampoc funcionaria, no? Podria donar-se el cas, símptoma evident de progrés, que una dona fos presidenta, però de cap de les maneres podria admetre’s que el vicepresident fos negre. I ja no vull ni pensar què passaria, o què pensaria Arnold que passaria, si es proclamés presidenta una dona negra i tingués la barra d’elegir vicepresidenta una altra dona negra. Dubto que el governador californià pogués resistir no ja una realitat, sinó un somni, en el seu cas un malson, d’aquesta mena. Segur que acabaria preguntant-se: aquest és el progrés que volíem?, què hi faig aquí?, per què vaig abandonar Àustria a la recerca del progrés sense ni tan sols sospitar que era fosc i femení?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.