Un repte, potser un destí (123)
El miracle romanès, com a mínim al cinema, existeix. O això afirma Juan Sardá en un article que vaig llegir l’altre dia, o potser avui mateix, ja no ho recordo. És un dels problemes de passar-me el dia llegint textos que, en la majoria de les ocasions, no m’interessen en absolut. No és el cas del de Sardá, qui destaca que Love Sick és la tercera pel.lícula romanesa que s’estrena al nostre país en menys d’un any. De les altres dues (12:08 Bucarest i 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies) només he vist la darrera, que em va impressionar des de tots els punts de vista. Els directors de les tres pel.lícules, per l’ordre que les he citat, s’anomenen Poimbiu, Mungiu i Guirgiu. Podrien ser els personatges d’un conte infantil d’èxit, però són tres representants d’una forma de fer cinema que intenta aprofundir en els sentiments dels personatges i, per tant, fer-los universals.