Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (111)

Publicat el 7 de març de 2008 per giusepe

Són prou conegudes les teories del sociòleg francès Jean Claude Michéa, que es podrien resumir amb un parell de frases: la creació de ciutadans ignorants, i per tant acrítics, és una condició necessària per al funcionament correcte de les societats de consum avançat. Calen consumidors educats en sèrie, sense referències culturals, sense passat, d’identitats volubles i intercanviables, purs àtoms sense identitat sacsejats sense fi en l’influx incessant de la publicitat.

 

M’imagino que, individualment, cap de nosaltres admetria ser un d’aquests consumidors, però també em temo que, si fóssim sincers amb nosaltres mateixos, molts confessaríem que en determinades circumstàncies, potser més sovint del que voldríem, formem part d’una massa que, com a tal, redueix la nostra individualitat al no-res. D’això es tracta, suposo, de ser conscients que de vegades també som massa i d’acceptar-ho sense perdre per això el sentit de la nostra vida, la construcció d’un camí propi que només ens correspon crear a nosaltres mateixos.

 

Quan pengi el pròxim bloc, Zapatero ja serà (suposo) president del Govern espanyol, però per molta (o poca) importància que pugui tenir aquesta elecció per al nostre futur, per molt (o poc) que pugui influir-nos una mica més endavant la victòria d’Obama o Hillary, o fins i tot la improbable consecució de la Champions per part del Barça, és indispensable que aprenguem a construir un esperit crític amb tot el que ens volen vendre. Amb tot.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.