Josep Pastells

Aquest cap de setmana potser tindré l’oportunitat d’escoltar en directe a Florenci Rey, home del temps i divulgador científic, en un fòrum que es farà a Fuenlabrada per debatre sobre el canvi climàtic. També hi participarà la física india Vandana Shiva, una prestigiosa ecologista i filòsofa de la ciència. Després del documental d’Al Gore (premi Nobel de la Pau 2007) sembla que, molt a poc a poc, alguns polítics comencen a ser conscients de les conseqüències d’un canvi climàtic que tots els que tenim una certa edat (uff, que malament sona això!) hem anat notant d’una o altra manera. I per molt que en Rajoy o el cosí d’en Rajoy diguin que no n’hi ha per tant, la realitat és que ens estem carregant el planeta a marxes forçades. Potser ja va sent hora que siguem conscients d’un procés que dificultarà encara més la lluita contra la fam i la misèria de milions d’éssers humans. Com és obvi, no n’hi ha prou amb les mesures que adoptin els poders públics. També cal alguna forma d’implicació personal, una renúncia del nostre benestar, per petita que sigui. Ja sé que tot plegat sonarà utòpic, però és molt trist que els països rics, que es consideren superiors als altres, encara siguin incapaços, esclavitzats com estan per les lleis de l’economia i del mercat, d’aturar el cercle infernal de la crueltat, l’ambició de poder i la violència. Algú pensarà que això no té res a veure amb el canvi climàtic, però jo em pregunto: segur?