Josep Pastells

Avui he començat a recuperar, espero, el costum de córrer de bon matí, o almenys a una hora en què habitualment dormo. A dos quarts de vuit, amb gorra i guants, he anat a fer sèries de 400 metres al camp de futbol. Només cinc, no cal exagerar, i a un ritme aproximat d’un minut i quaranta segons, el que equivaldria a fer cada quilòmetre en quatre minuts i deu segons. Evidentment, és un ritme lent per a segons qui però ràpid pel que ha de ser la meva velocitat de creuer, que a la marató no hauria de baixar dels cinc minuts i vint segons, més o menys. Amb tot, em costa agafar un ritme regular a les sèries. O vaig massa ràpid o massa lent, encara que al final acabo en el temps que m’havia fixat.

Jo també t’estimo (7)

Tot i això, al principi no vaig gosar explicitar-li els meus sentiments i vaig limitar-me a escriure un relat potser massa eròtic per intentar resumir el que sentia per ella. Però la veritat és que al cap de pocs dies ja l’hi vaig mostrar, perquè la nostra relació creixia d’una forma tan directa, tan mancada d’artifici, que era inevitable que acabéssim intimant de seguida, potser més ràpid del que hauria aconsellat una perspectiva lúcida. En aquella època jo encara no havia adquirit el costum d’enganyar el marit, però l’excitació que em feia sentir l’Agnès diluïa a la mínima expressió qualsevol intent d’apel.lar a paraules com consciència o sacrifici.