UN PARELL DE COTXES CREMATS AL RAVAL: SEMPRE PLOU SOBRE MULLAT
Deixa un comentariA hores d’ara deuen ser molts els rius de tinta (per sort, no de sang) que s’han vessat pel conflicte de Can Vies, al barri de Sants, entre el moviment okupa i l’ajuntament de Barcelona. No puc dir que n’hagi fet un seguiment exhaustiu de totes les informacions publicades al respecte. Ni de bon tros. Però em sembla intuir un detall que deu haver passat desaparcebut. I és el fet que a la manifestació de dissabte va haver-hi un parell de cotxes cremats al Raval. Ves tu. Amb lo gran que és la ciutat, i lo llarg que va ser el recorregut de la mani, precisament el més greu havia de passar al Raval. Qui ho havia de dir…
Fa 11 anys que no visc més a Barna. Però en aquesta hi posaré collerada. Segurament direu que baixo de l’hort. Al Brasil, em dirien que caic de paracaigudes. Ambtot, no m’estaré de fer notar que el Raval i els seus veïns, per si no en tinguessin prou en viure en un dels barris amb més problemes socials i mala imatge de la ciutat, per acabar-ho de reblar, encara els hi surten uns de fora que es dediquen a cremar cotxes als seus carrers.
Doncs espero que a ningú se li acudeixi pensar o suggerir que fou gent del barri qui provocà aquests incendis criminosos, aprofitant l’avinentesa. Però bé, tampoc hi posaria la mà al foc. De fet, jo no en tinc ni idea de qui va ser… Tot i que la postaleta bé que deuria semblar la d’un barri perifèric de París en temps de disturbis i crema de cotxes, amb tot d’inmigrants magrebins al fons.
Així, la mala fama de perillositat i marginalitat que el Raval arrossega es veu reproduïda i reforçada, una vegada més, per les pràctiques d’aquells (suposo que foranis) que deixen la seva empremta indeleble en el barri-estigma, al cor de la ciutat-marca que segurament tant destesten. La impressió que s’acaba quedant en el subconscient de les classes benestants que viuen a la part alta de la ciutat, és que el barri és territori Comantxe, on hi passen tot un munt de coses terribles i més.
Podriem conjecturar doncs, per quin motiu els genials agitadors de l’ordre públic (tal vegada infiltrats) van escollir justament el barri del Raval, i no cap altre, per a cometre el seus actes lamentables (i condemnables, també, sí senyor). Direu que aquestes coses, van com van, però jo m’aventuraria a afirmar que és sobre el Raval on es consolida un discurs, una sensació d’impunitat, de llicenciositat accentuada, on tot està permès, on tot s’hi val. I on la pasma segurament no actuarà amb tanta pro-activitat per a perseguir criminalment als autors de totes aquestes coses horribles que hi passen. Doncs els seus habitants són els últims de la cua. Potser això explicaria perquè els predicadors de l’odi i la revenja social no s’envan a fer experiments pirotècnics a l’altra banda de la diagonal.
Però vaja, disculpeu-me pels excesssos especulatius. I tant de bó el conflicte es pugui encaminar i resoldre adequadament. Espero no haver posat més llenya al foc. És que quan em toquen el barri, jo també m’encenc. I si cal, em mullo. I és que ja té mala pata el Raval, ja. Rep per tots els costats. No cal que ho recordi, ni que en dongui més detalls. No, nanos? Ja ho diuen, que amb aquestes coses sempre plou sobre mullat.
P.D.
I aprofito per solidaritzar-me amb tots els damnificats. Amb tots els usuaris de Can Vies, en particular, i del moviment okupa, en general. Però també amb qui va tindre vidres trencats, o fins i tot, el nas trencat. Amb tots els veïns cabrejats. I amb els mossos estressats i sobre-carregats. I sobretot, amb qui va tindre els cotxes cremats.
Senyors, a hores d’ara, una mica més de Ghandi a la tauleta de nit ens anirira bé a tots plegats. Que aquest any encara no s’ha passat ni mitja temporada, ens hi juguem molt i tenim molta èpica per davant, encara.