Divendres passat el CEO va fer públics els resultats del baròmetre de febrer. Una de les dades que ha generat més comentaris és el resultat a la pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?” on, per primera vegada, el No guanyava al Sí. El recull següent són reflexions interessants que analitzen aquests resultats i proposen diverses estratègies per tal que el 27S l’independentisme guanyi amb contundència al Parlament.
Vicent Partal
Personalment, de tot allò que hem viscut aquests darrers mesos, només hi ha una cosa que em preocupa: la virulència entre els fanàtics dels partits independentistes, que és l’única arma que tenim per a perdre. Contenir-la i limitar-la és l’objectiu més important ara mateix. Perquè ací no hi ha cap traïdor i ja n’hi ha prou d’aquesta cançoneta i d’insinuacions i acusacions fora de lloc. Ningú no vol que el procés fracasse (…)
Així doncs, consolidar la unitat d’acció, si més no, entre CDC, ERC i la CUP és la clau per a aconseguir la victòria el 27 de setembre (…)
I ací és on entra en joc la política. ….. Qui mira d’afeblir avui CDC, ERC o la CUP no afebleix un partit: afebleix tot l’independentisme. I això cal dir-ho clar. (…)
I és sabent això i en aquestes condicions que cal enfilar la recta final i aprendre de l’experiència. Tenim una majoria electoral disposada a fer el pas més complicat de tots, una majoria al parlament que les enquestes també diuen que es manté ferma com una roca. I només cal mantenir-la els sis mesos vinents i engrandir-la més encara, si en sabem i ho podem fer. Personalment, no sé imaginar-me un horitzó més apassionant ni més engrescador a curt termini, ni us en podria dibuixar cap de millor. Per tant, a treballar nit i dia, tant com calga i una hora més, que en tres-cents anys hem tingut molt poques oportunitats com la que ens espera aquest setembre (…)
Hem de tornar a ser contagiosos
Joan Lluís Lluís
(…) hem de saber reactivar la immensa energia col·lectiva que ens ha portat on sem, tan a prop de la independència, perquè podria ser que amb l’estat d’ànim col·lectiu actual no n’hi hagués prou per a guanyar el 27 de setembre. Després dels calamitosos mesos de discòrdia, alguna cosa s’ha tornat a moure positivament, però ara per ara encara no és gaire perceptible. Des d’Arenys de Munt, el 2009, fins al 9 de novembre passat, hem tingut la sensació de volar de victòria en victòria i ara, tot d’una, hem d’acontentar-nos de passos petits, els quals molt probablement passen desapercebuts entre els ciutadans que s’han fet enrere i, per tant, no els tornem a atreure. (…)
Hem de fer en pocs mesos això que ja hem fet els darrers cinc o sis anys: ser contagiosos. L’independentisme s’encomana, i hem de tornar a transmetre el virus de la llibertat de Catalunya. Des de la lucidesa que el fracàs és possible, hem de trobar noves vies i noves idees (…)
Jordi Badia
És una opinió bastant generalitzada això que, al catalanisme, li falta fer autocrítica. I guaita que a mi em sembla que n’anem sobrats! (…)
Ja deu ser cert això que la majoria de catalans recelen de la vitalitat del procés perquè no paren de sentir-ho. I ja se sap que una mentida mil vegades repetida, encara que continuï sent mentida, acaba sent creguda per una majoria. Ara: una altra cosa ben diferent és que sigui cert i que a l’hora de la veritat suposi un capgirament decisiu en la votació. (…)
Si de cas, doncs, el destrempament vindrà per aquesta banda. Per la por de fer tard i la sensació d’haver perdut un temps essencial en unes picabaralles que per anar bé el sobiranisme s’hauria d’estalviar, però sense que hagin de desembocar indefectiblement en cap deserció de la tropa, la que vol ser un nou estat d’Europa.
En aquest article, Baròmetre CEO: el retrat d’un país amb molts països, el Francesc Abad ens ofereix una anàlisi molt exhaustiva dels resultats de l’enquesta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!