marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 d'octubre de 2017
0 comentaris

L’ALÈ DE LA DETERMINACIÓ

Primer dia de la República Catalana i  tretzè que els Jordis segueixen empresonats sense motiu i sense importar-hi. No ho oblidam i si fossin on haurien de ser, voltats dels seus, les celebracions republicanes serien molt més sentides.

Els unionistes, o constitucionalistes, o nacionalistes espanyols, demostren excessiva eufòria i els caldria una micoia més d’humilitat perquè el ressentiment –que en molts d’ells deriva en odi més o menys dissimulat- és mal company per a aquest viatge autodeterminant. Passar-ho tot a foc i a sang, això és, tractar la gent o les coses d’una manera destructora, sense pietat, sense respectar res com ens indica el Diccionari Alcover-Moll, no és la millor manera d’acarar els afers i les conteses. És simptomàtic, per això mateix, que en set anys de mobilitzacions favorables al dret a decidir o directament i desacomplexada a la independència no s’hagi donat cap episodi de violència, i en les manifestacions més o menys espontànies d’aquest nacionalisme espanyol en les darreres setmanes al Principat, sobretot a Barcelona, les agressions, les batusses, les intimidacions i les amenaces hagin fet acte de presència deixant destrosses i molts ferits com a penyora. És clar que la millor resposta a aquesta violència és la no-agressió, el comportament pacífic, la marca inesborrable de la causa de la independència. I encara és més clar que els nous republicans principatins actuaran com han actuat fins ara: inclusivament, responsable, democràtica i pacífica. Perquè sense aquesta marca no s’hauria assolit la República Catalana.

Fa un dia que és aquí, la novíssima república, i ja voldríem que tot estigués resolt. I sense saber com es fa una república també fa mal de dir què, com i quan s’ha de fer o desplegar. I tanmateix tenim allò que farà possible l’alè republicà: la ciutadania mobilitzada a favor d’ell. S’hi ha confiat molt, en aquesta constitució, i confiar un poc més amb els capdavanters, amb les noves autoritats republicanes, no ens vindrà d’aquí. Les frisors no són bones però veure qualque tangible que marqui l’engegada donaria cavalls de força.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.