marginàlies

Un cop constituïts els ajuntaments, el Govern i els Consells, s’engeguen les principals institucions públiques de l’arxipèlag encarregades de portar el nostre país fet d’illes al lloc que els correspon per història i per dignitat. El repte és enorme, sense dubte, però també són profundes les desigualtats i les mancances socials, i els greuges econòmics que patim. Per això, cal encoratjar aquestes institucions perquè acarin amb valentia aquests dèficits i hi posin sense restriccions de cap mena les solucions que reclamen.

Des de l’OCB, com sempre ha fet l’entitat, seguirem vetllant amb atenció pels nostres drets lingüístics, perquè la formació, el coneixement, la cultura i la identitat col•lectiva recuperin el lloc que els correspon. Així, ens oferim a la nova administració pública perquè aquest objectiu s’assoleixi plenament i satisfactòria.

De fet, els tres partits que han signat els acords de governabilitat de les nostres principals institucions, abans de les eleccions, signaren el decàleg de l’OCB sobre les mesures lingüísticoculturals que caldria prendre com més aviat millor per tal de recuperar el camí perdut durant la darrera legislatura i prosseguir sense interrupcions el camí de l’esforçada normalització de la nostra llengua. Doncs bé, aquest decàleg ara pren forma de veritable pla d’execució que, per responsabilitat i compromís, han de seguir els governs de cada illa i el de totes elles.

Cal dir que, tant l’Ajuntament de Palma com el Govern, ja han pres mesures, en aquest sentit, el primer retornant el català a l’estatus de llengua del consistori i el segon derogant el Tractament Integrat de Llengües i aprovant una proposta de derogació de la Llei de Símbols. Encoratjadores mesures, de les que en felicitam els responsables, per haver estat preses amb la celeritat que pertocava. Tanmateix, però, res no ha acabat; tot acaba de començar i la feina a fer, feixuga i exigent però edificant. Moltes són les mesures a adoptar perquè l’ús social de la nostra llengua arribi al nivell exigible. La més important és la de netejar-la de la conflictivització i de la marginació a què irresponsablement i injusta la va sotmetre l’anterior Govern presidit per José Ramón Bauzá.

Ningú no dubta que el primer signe de la nostra identitat, la llengua catalana, va ser el gran objectiu de la política destructora que practicà l’anterior majoria política. Els atacs i greuges, durant tota la legislatura, no cessaren i la seva potència de cada vegada va ser més gran. Precisament per això, no es descabdellat presentar i executar un pla de xoc per retornar a la normalitat que mai no s’hauria d’haver abandonat. I per això, per la profunditat del mal infringit i per la conseqüent necessitat apressant de restituir-lo, les polítiques de normalització lingüístiques haurien de ser responsabilitat directa de la presidència del Govern o dels consells, o dels batles, pel seu caràcter transversal, i no dependre d’una conselleria, departament o àrea. No ha estat així i, per això, ens sembla un error que s’hauria de corregir, car encara hi som a temps.

Ja s’ha dit i ho tornam a dir: l’Obra Cultural Balear es posa a disposició dels ajuntaments, dels consells i del Govern per avançar en el coneixement, ús i prestigi de la llengua catalana, i per aprofundir en la difusió dels trets que conformen la nostra identitat i que ens lliguen als altres territoris que tenen com a pròpia la llengua catalana. Volem compartir amb elles aquest camí de dignificació que ens ha de dur al futur de dignitat i autorreconeixement col·lectiu que mereixem.