tempus fugit

Era la transversal representació generacional d’aquell poble manxec, feinejant en un indret públic.

Era la pacient i observadora criatura guardiana i portadora de les barres de pa pel consum diari familiar, contemplant la feinada dels majors

Era la resignada i alhora tenaç cua, esperant torn amb tota mena de contenidors casolans agafant allò que un cartell municipal, col·locat davant dels nassos, explícitament els hi estava vedant.

Era, satisfactòriament comprovar que en casos d’imperiosa o no, necessitat, la desobediència civil sempre ha sigut i ho serà essent, el dret de la ciutadania a desobeir l’arbitrarietat o la punyeteria d’ordes, ordenances i lleis.

És l’enigma 19, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.