tempus fugit

La certitud: les persones que són entre nosaltres des de fa temps, tenen la certitud de què quan van decidir fer el pas migratori, com els ocells, el van fer pensant en el retorn. Els lligams identitaris mai, mai s’obliden; si de cas, la descendència nascuda en terra d’acollida, al fer un nou registre ja els farà -o potser no- desistir.
La Incertitud: les persones que atemorides per conflictes ètnics, polítics, o fugint de la misèria, han traspassat o, les que segueixen traspassant fronteres d’exili mai oblidaran el personal drama, i ara, amb incertitud, impotència i desesperació, unes el reviuen, i d’altres, se saben protagonistes del mal tràngol que, sense tenir cap culpa, els ha tocat viure tot mirant les imatges dels sofisticats i multitudinaris mitjans de comunicació que el progrés tecnològic (l’únic que sembla funcionar bé)  posa a l’abast de la humanitat.