Actualitat sobre ENGINYERS BCN i l'enginyeria

Articles relacionats amb el Col·legi i l'enginyeria

Publicat el 24 d'abril de 2013

Salvem la indústria catalana

“Catalunya la fàbrica d’Espanya”, era el títol d’una exposició que es fa ver als anys vuitanta per explicar la importància del teixit industrial català. Ha plogut una mica i ara el títol hauria de ser segurament un altre. Però sí que és veritat que Catalunya era, i encara ho és, país de fàbriques. Vaig créixer a Torelló (Osona) envoltat de fàbriques i de treballadors de fàbrica. El meu pare era torner mecànic en una empresa de Manlleu dedicada a la fabricació de maquinaria per la filatura. La meva mare era filla d’un torner de fusta que va acabat posant un taller de plomes estilogràfiques, el principal client del qual era la marca catalana Inoxcrom. El meu avi patern, en Miquel Darnés, feia anar el mall, d’aquí li venia el malnom de “Quel maier”, a la Farga Lacambra, on fonien l’aram per convertir-lo en cables elèctrics i altres aplicacions. Molts del meus amics d’infància tenien pares i mares que anaven a “toc de pitu” per les fàbriques tèxtils del voltant: Cal Feiner, Can Blanc, El Pelut, Vilaseca, etc,. Ara això ha canviat molt. El tèxtil es va ensorrar, però a pesar de tot, encara hi ha força empreses que es dediquen a la fabricació d’altres productes a Torelló. Com per arreu del país. A Catalunya,tot i la reculada a causa de la bombolla tecnològica (2001), de l’augment de l’economia especulativa i la bombolla immobiliaria, prop de la meitat de l’activitat econòmica està relacionada amb el sector industrial.

Ara bé, cal tenir una delimitació clara del que és indústria, que va molt més enllà de la planta que treu fum. L’activitat manufacturera  es ara només de 18% però fins al 45 % de l’activitat econòmica està relacionada directa o indirectament amb la indústria. Per tant hem de conservar i augmentar la producció industrial si volem sortir de la crisi, perquè ens cal exportar i el 80% de l’exportació ve de la indústria. Però per això necessitem un model de política  indutrial més fort, sobretot en aspectes crucials com el finançament, la R+D, la formació i  el suport a la internacionaltzació. Actualment la indústria alimentària i la química lidreren el sector, han augmentat el pes específic el material de transport i la metal·lúrgia, i en perden el tèxtil i la màquinària d’oficina.

Així doncs, Catalunya ha d’apostar fort per la indústria si volem ser un país competitiu i viable.



  1. M’ha agradat molt la història.
    Amb l’escusa de la crisis, els nostres drets com a treballadors estan tornant a aquelles èpoques.
    Amb la diferència que ara costa molt més constituir i tirar endavant una indústria.
    La política del totxo ha fet molt mal. Un mal irreparable. 
       
  2.  Miquel Darnés: m’ha agradat molt la teva historia, sobretot per dues raons: la primera perquè soc col·lega teu i la segona perquè soc i he viscut i treballat tota la vida a Vic !!

    El meu nom es Ramon Sans Rovira, trobaràs un llarg currículum meu a Google, he estat Director Tècnic duran 40 anys al Grup Girbau de Vic, ara un cop jubilat em dedico altruistament a treballar per un millor futur energètic i acabo de publicar un llibre que té per títol “La Transició Energètica del Segle XXI (TE21), El col·lapse es evitable”  que també si cerques a Google trobaràs interessants ressenyes !!
    Miquel, un plaer escriure’t i ja saps on em tens, sobretot si et cal el meu suport en explicar un futur energètic millor !!
    Una abraçada
    Ramon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per mdarnes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent