Aquests dies, els del PSOE malden per aprovar uns pressuposts que no poden salvar de cap altra manera que obtenint l’aprovació dels partits catalans. Per això pressionen ERC i el PDCat per tal que atorguen validesa a uns pressuposts sense cap contrapartida. Només per allò de ser bons col·legues. De franc, per entendre’ns.
A l’altra banda, amb molt bon criteri, es demana que el govern del PSOE, i el seu president al capdavant, faça algun gest que ho permeta. I ja han afirmat manta vegades, que si no hi ha gest, no hi haurà aprovació.
En bona lògica, si no hi ha pressuposts, el govern del PSOE hauria de caure; però sempre podria prorrogar els pressuposts de l’any anterior.
Ara, el darrer argument per a convèncer els catalans, és que si no s’aproven els pressuposts, vindrà VOX i encara serà pitjor.
Pitjor que què?
Quina diferència hi ha, entre els del PSOE i els de VOX? O els del PP?
Des de fa més d’un any, a Catalunya hi ha presos polítics. I s’ha instruït una causa judicial plena d’irregularitats de tota mena, des del nomenament dels jutges, fins a les argumentacions (per anomenar-les d’alguna manera) que es fan en la instrucció d’aquest «cas».
A l’octubre ha fet un any que es va posar en marxa, a Catalunya, un «155» que no respectava ni la sacrosanta constitució. I es va fer amb el consentiment, i fins i tot es podria dir la complicitat, del mateix PSOE que ara no pot aprovar els pressuposts.
Des de fa anys, tots els partits polítics anomenats «unionistes» han dit tota mena de mentides a tothom per a justificar tota mena de repressions envers els catalans. En aquesta tasca, han segut ajudats per mots els mitjans de comunicació que tenen més o menys controlats.
Cap dels partits d’abans planteja cap solució per al «problema català» que no siga continuar amb la repressió judicial, física, econòmica i tantes com els puguen permetre els mitjans dels quals disposen. Cap està disposat a permetre una solució democràtica.
Cap d’ells ha fet cap mena d’escarafall quan a Andalusia han pactat amb els més descarnats feixistes. Fins i tot, alguns membres destacats del govern del PSOE, com el senyor Borrell, tenen grans vincles i amistats entre els col·lectius clarament feixistes.
Tots els partits esmentats tenen tota mena de membres que se n’han aprofitat de les portes giratòries sense cap mena de vergonya.
La major part d’aquests polítics, de qualsevol d’aquests partits, són persones amb pocs estudis. I quan tenen titulacions acadèmiques, les solen tindre sota sospita. Especialment sagnant és el seu desconeixement de llengües: parlen, en general de forma molt incorrecta, el Castellà. Quasi mai parlen cap altra llengua. Però es permeten insultar els catalans que en parlen com a mínim dues i molt sovint tres o més de tres. Del seu desconeixement de qualsevol mena de Ciència, millor no parlar-ne.
Cap d’ells pot fer cap gest per a facilitar una situació impossible en la qual s’han anat enfonsant ells mateixos.
I cap d’ells pot materialitzar la major part de les amenaces que formula, perquè Espanya ha perdut la major part de la seua independència. No ho és ni militarment (pertany a la NATO i per tant ha d’obeir les ordres dels seus comandaments) i pertany a la UE (amb la qual cosa ha perdut la moneda pròpia i també la política monetària).
I ara resulta que no es poden aprovar els pressuposts. I que aquesta aprovació depén del vot dels polítics catalans. Dels mateixos partits que tenen els seus dirigents empresonats injustament. O també tenen a la presó dirigents d’organitzacions civils. O el president electe exiliat. I lliure, després que Alemanya, entre altres països, haja comprovat el nul nivell de la justícia espanyola.
La pregunta pertinent seria:
A qui li interessa que s’aproven els pressuposts?
Els interessats, si volen el vot els polítics catalans, haurien de fer algun gest. Per exemple, alliberar els presos polítics. I segur que ho aconseguien.
Si no fan cap gest, és perquè fan el mateix que els qui ja van anar fora. Però no massa. I si fan el mateix, quina diferència hi ha entre els del PSOE i els de VOX? O els del PP o els de Ciudadanos?
La resposta és molt senzilla. La única diferència està en l’embolcall. Però en contingut és el mateix. El que va deixar aquell general baixet després de quaranta anys de dictadura feixista: «Todo atado y bien atado».
Doncs, si no hi ha gest, que tinguen paciència. Una altra vegada serà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!