Des de la Plana

Aquest any, la Plaça del Llibre de València ha eixit del centre Octubre i ha ocupat la Plaça de  l’Ajuntament. Sembla que, encara que a poc a poc, alguna cosa es va movent, al País Valencià. I el cas és que el dissabte 22 d’octubre, és a dir aquest dissabte, hi haurà una lectura pública de textos literaris per part dels propis autors. I jo he decidit aprofitar l’ocasió per llegir, públicament i a València, un poema. Jo, que no em consideraré mai un poeta, us llegiré un dels pocs poemes que he publicat. Es tracta del Cant de Concòrdia del Poema a Joan Baptista Basset. Com molts deveu saber, Joan Baptista Basset i Ramos fou un militar valencià que va combatre tota la seua vida en favor del seu País. I això el va dur, de la mà del seu amic i protector Jordi de Hessen, a combatre a la Guerra de successió des del principi fins al final. Fou un dels militars que intervingueren en la ocupació del Penyal de Gibraltar el 1704, fou el gran militar que aconseguí girar cap al bàndol austriacista el País Valencià – tot i que pel fet d’haver promès algunes exempció d’impostos als valencians, el propi arxiduc Carles el va fer empresonar, fou qui ocupà València per als austriacistes, no va estar present a la batalla d’Almansa i, finalment, per acabar amb aquesta mínima pinzellada de la seua trajectòria, fou el cap de l’artilleria al setge de Barcelona el 1714. posteriorment, fou fet presoner i vagà de presó en presó fins que el van alliberar només per a deixar-lo morir als carrers de Segovia.

Bé; el cas és que fa uns anys, l’amic Vicenç Salvador Torres Guerola, em va encomanar fer-li uns poemes per a un poema simfònic que estava composant sobre aquest personatge que, com tants altres, ha caigut en un immerescut oblit del qual sembla que va eixint, encara que lentament. Jo vaig acceptar i li vaig escriure uns pocs poemes, el millor que vaig poder. Aquell poema simfònic és l’inici del Projecte Basset.

Un d’aquests, el Cant de Concòrdia, descriu la situació després de la desfeta d’Almansa. I pretén encoratjar als valencians, als derrotats d’aquella batalla terrible malgrat que ni tan sols hi varen participar, a refer-se d’una derrota que sembla que no ha segut definitiva. Malgrat totes les dificultats, ara mateix sembla que el País Valencià reneix de les cendres que alguns voldrien definitives.

Per això he pensat que aquesta era una ocasió immillorable per a poder llegir, en públic i al rovell de l’ou del Cap i Casal, aquest poema. Si us ve de gust vindre a escoltar-lo, serà aquest dissabte a partir de tres quarts d’una del migdia a la Plaça del Llibre ( i de l’Ajuntament) de València. Si hi voleu vindre, esteu convidats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!