Carles Bassaganya i Serra

"Si llampega a marina, procura pa i farina"

5 de juny de 2009
0 comentaris

Europa no ens queda tant lluny. Jo voto Junqueras

Aquest diumenge a votar Junqueras, però en aquest apunt us transcric l’article publicat pel setmari El Ripollès. El proper diumenge, 7 de juny, prop de 500 milions de ciutadans europeus estem convocats per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Seran les sisenes eleccions en què Catalunya hi participa, des de l’adhesió de l’Estat a la Unió Europea, i les primeres de l’Europa ampliada als 27 estats membres. Dels 751 eurodiputats que sortiran elegits d’aquestes eleccions democràtiques, 54 seran per a l’Estat espanyol, dels quals només 6 o 7 seran catalans, amb una nova mostra de la infrarepresentació que Catalunya pateix en les institucions a causa de no ser un estat sobirà, o bé de la inexistència a l’Estat espanyol d’una llei electoral que tingui en compte el nostre país. El fet que l’Estat espanyol hagi volgut mantenir la circumscripció electoral única, mentre altres estats, com ara França o Itàlia, estan dividits en diferents circumscripcions, assegura que la major part de representats elegits pertanyin als dos grans partits d’àmbit estatal. Fins i tot altres nacions sense estat, com ara Flandes i Escòcia, tenen circumscripció electoral pròpia, fet que els permet assegurar-se un nombre determinat d’eurodiputats independentment de la participació dels electors. ////segueix////

Aquest greuge bé podria ser un estímul per esperonar els catalans a participar en les eleccions del proper 7 de juny, per intentar esgarrapar el màxim d’eurodiputats catalans. Però està comprovat que com més lluny ens queden geogràficament els òrgans de decisió, menys tendim a participar en els comicis que en decideixen la composició. Les eleccions municipals, que són les que ens toquen de més a prop, són les que tenen un índex més gran de participació, i per contra, les eleccions europees les que tenen un índex més baix.

 

Cal dir, però, que les decisions que es prenen des de les institucions europees sí que afecten el nostre dia a dia, més enllà de les noves directives europees o nova normativa: Catalunya s’ha nodrit durant anys de fons europeus. N’és un exemple el Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que forma part de la política de cohesió de la Unió Europea, amb l’objectiu de reduir les diferències socioeconòmiques entre les diferents regions europees. La Generalitat de Catalunya és cogestora d’aquest Fons: aproximadament un 25% la porten els ens locals a través de la Direcció General d’Administració Local.

 

En el període FEDER 2000-2006 es van programar a tot Catalunya 1.386 actuacions a través dels ajuntaments, consells comarcals o consorcis. Aquest fet ha permès finançar diferents equipaments arreu del país, com ara llars d’infants o biblioteques. En el cas del Ripollès a Ripoll s’ha finançat el Museu a can Budallés, el passeig del Mestre Guich al riu Ter, les naus de transició per a empreses a Sant Joan de les Abadesses i la construcció de l’edifici del Palmàs, les noves infraestructures de turisme a Camprodon i la zona d’aparcament de la nova variant, o el Centre de Natura de Planoles.

 

La Unió Europea, doncs, també s’integra en el nostre dia a dia a través dels ajuntaments o altres administracions pròpies que segurament moltes vegades materialitzen aquestes fites o obres, amagant involuntàriament l’important paper de la Unió Europea en la realitat catalana més propera. Són tot d’arguments pels quals els catalans hem de sentir Europa més propera, més pròpia i indispensable per aconseguir un país ple i íntegre.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!