Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Bé, veient com està el pati crec que és evident que no hi ha alternativa. Un cop el President i Govern espanyol falten als catalans, incomplint la data del 9 d’agost, tot i que feia només cinc mesos que li havien donat la confiança de forma massiva a les urnes. Un cop vist el menyspreu del govern espanyol, escoltat el President de la Generalitat dient allò de “(…) no ens aixecarem de la taula, deixant la cadira buida. Això podria esperonar alguns… i interessar aquells a qui ja els va bé mantenir un estatus de privilegi, disfressat de solidaritat”. Un cop escoltats els partits polítics del país, tots, en el suposat front comú. Un cop escoltat el Conseller Castells, plantant suposadament cara!! Un cop escoltat avui el Conseller Nadal dient que tot i així, ara s’havia de passar de la confrontació verbal al pactisme… avui, em refermo encara més, que el país no pot, ni ha d’assumir un mal acord. Per tant, em sumo entre d’altres a l’article publicat a El temps d’en Ferran Requejo, millor quedem-nos com estem i que es visualitzi que no ens en sortim. O sigui, abans, que no hi hagi acord, i que es vagi desemmascarant el quintacolumnisme del país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
100% d’acord. El que passa és què vol dir un bon acord. I si tenim el finançament que surt a l’Estatut, segueix sent clarament insuficient.
Feliç estiu, ens veiem pel Ripollès!
diners i pactisme, en això s’ha basat sempre la nostra relació amb l’ocupant. Mentre la nostra classe política segueixi ancorada en aquesta dicotomia, el futur del nostre poble mai dependrà de nosaltres mateixos.
de totes maneres l’esperança no és perd mai (la paciència ja fa temps…:-P)
salut!