El bloc d'Ernest Benach

“Si venia la més petita retallada de l’Estatut de Catalunya l’havíem de defensar com fos, perquè a la que deixéssim tocar un fil de roba de la llibertat de Catalunya, de mica en mica l’aniríem perdent tota i foren inútils tots els esforços de tantes generacions com han hagut de fer per arribar a l’Estatut que tenim avui i a aquest Parlament i a aquest Govern de Catalunya.” Poc després d’aprovar l’Estatut d’Autonomia de 1932, Ventura Gassol explica que Francesc Macià li va dir aquestes frases. Per tant, no són paraules d’avui tot i que ho puguin semblar. Com ens passa a molts, el president Macià expressava la seva voluntat de defensa d’un Estatut d’Autonomia que, malgrat l’acceptava, el trobava insuficient per a Catalunya però que tot i això calia defensar davant l’Estat.

Macià és llibertat i justícia social. És l’anhel i la lluita per la llibertat política que defineixen la nació catalana des de fa tres segles i que encara marquen qualsevol repte que vol encarar Catalunya, amb un autogovern limitat i obligat a malbaratar temps i recursos en conflictes permanents amb els poders centrals de l’Estat.

Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya us proposo recuperar aquell esperit que va marcar la vida i la tasca política de Macià: l’afany de posar fi a qualsevol imposició i injustícia que pateixi el nostre poble i el compromís de creure amb Catalunya. El Parlament li va retre ahir homenatge ja que aquest 21 d’octubre farà 150 anys del seu naixement. Recordem-lo i siguem fidels al seu llegat: honestedat, visió acurada de la realitat, il·lusió, integritat, coherència, intel·ligència política, fermesa. Deia Gassol: “Va ser un d’aquells homes que sempre parlen amb sinceritat, que no volen ocultar res, que tenen l’ànima als llavis”.

Bona diada a tothom!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!