El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
La llei d?educació, serà possible el consens?
Aquest matí he rebut en audiència els representants dels col·lectius de la comunitat educativa que han lliurat al Parlament més de 20.000 signatures de suport a les esmenes de la llei d’educació. Són 37 esmenes que plantegen, des del punt de vista d’aquestes entitats, canvis i millores al projecte de llei i que s’han presentat de manera conjunta als diferents grups parlamentaris amb la idea que aquests puguin i vulguin assumir la seva defensa.
Com a president del Parlament hi ha dues coses que vull deixar clares sobre aquest projecte de llei: 1) que encara és això, un projecte de llei, i que per tant hi ha tot el marge necessari per al debat, per al diàleg, per a la negociació i per al pacte; i 2) que aquesta llei és prou important com per merèixer, no només el consens polític de tots els grups parlamentaris sinó el consens social. I això, inevitablement, passa perquè totes les parts implicades facin els màxims esforços possibles. N’ha de fer la conselleria d’Educació, n’han de fer els grups i els partits i n’ha de fer també els representants del sector educatiu (mestres, pares, mares, alumnes, sindicats…). El Parlament ha de fer bé la seva feina, i en aquest sentit els grups parlamentaris tenen una gran responsabilitat en aquest debat legislatiu, però em sembla que per a recuperar l’esperit que va donar llum al Pacte Nacional per a l’Educació, el què cal és tenir consciència que tothom, absolutament tothom, ha de fer tot el possible per assolir un acord satisfactori.
Les properes generacions que s’educaran a Catalunya es mereixen una llei d’educació -i per tant, un sistema educatiu- de qualitat, justa, equitativa i que posi el què és un tema de país per sobre d’interessos partidistes. Siguem capaços de veure-hi amb perspectiva. La pilota, avui, és a la nostra teulada. Fem una bona llei, el país ens està observant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona nit Senyor Benach, el meu marit i jo estem mirant TV-3 i ens sembla que el reportatge sobre vostè arriba en un mal moment, ja que queda palès que ha volgut fer una “neteja de cara” quan a un president de l’estament que ens representa no li hauria calgut.
Entrar en “vendre l’imatge” per la polèmica dels accesoris de l’ A8, no és políticament correcte.
No sembla ètic ni corresponsable fer servir un mitjà de comunicació per arribar a la gent que mitjançant la capça tonta pensarà, “vaja si passa 4 hores al cotxe, potser si li hauria calgut el reposapeus”.
Sincerament, una persona de la seva talla, hauria d’haver mantingut més les formes.
Salutacions,
María López
Fa massa anys (com a mínim 18, des de la Logse) que tenim una persona remant (el mestre) i cinc o sis donant ordres (professors malfeiners que no tenen alumnat assignat i s’avorreixen, equips directius que tres quarts del mateix, assessors de no-se-sap-què, psicòlegs destorbats, inspectors que fugen…, ah! i tota una colla de capellans, perdó, vull dir de pedagogs).
Nota: en aquest cas els capellans no tenen cap culpa. Però els pedagogs…
Amic Benach, no sé si ens en sortirem…
¿Algú ha provat de preguntar-li directament als mestres? ¿Perquè preferim sempre els intermediaris?