Dijous de la setmana passada vam tancar a l’Ateneu Barcelonès el cicle de conferències “
Llegir Maragall“, gairebé un any i un mes després que arrenqués amb la intervenció de
Jordi Llovet sobre el Maragall ciutadà.
[…]
En aquesta ocasió va ser Adolfo Sotelo Vázquez qui va parlar, i ho va fer sobre un tema especialment pertinent a les portes de la convocatòria electoral de diumenge passat: Catalunya i Espanya. Més de cent anys després que Maragall escrivís els seus articles i es cartegés amb Unamuno i altres interlocutors hispans, no deixa de sorprendre que les seves paraules continuïn vives i vigents, oimés si tenim en compte que sovint les van motivar fets que avui ens semblen del tot remots, com les darreres guerres colonials espanyoles i el desastre del 98. Què ho deu fer, ens podríem preguntar retòricament. I a continuació preguntem-nos què hem de fer, i rellegim Maragall, que sovint resulta sorprenentment il·luminador.
Durant aquests tretze mesos s’han celebrat onze conferències a l’Ateneu, entre elles una de les darreres intervencions públiques de Miquel Pairolí. Els conferenciants, a més, han recorregut amb el seu tema fins a una cinquantena de poblacions del país, de manera que tot fa preveure que a principis de l’any que ve s’hauran celebrat més d’un centenar d’intervencions del cicle arreu.
L’acte es va completar amb la primera emissió pública del correctíssim documental Joan Maragall. L’oda infinita, de Pau Nadal, produït per la Biblioteca de Catalunya.