Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 5 de gener de 2014

El Sol no és renovable, Sr Miquel Puig.

El sol és una estrella de tipus espectral G i magnitud 2, que ronda la meitat de la seva vida estel·lar. De fet és l’única energia de que disposem permanentment. Sense ell, la Terra i tot el nostre sistema solar serien morts, o mes ben dit, no existirien.

El nostre astre es situa a la seqüencia principal del diagrama Hertzprung-Rusell que classifica la classe espectral de les estrelles, és a meitat de la seva vida estel·lar, i com tota la resta d’estrelles, el Sol no es renovable.

La nostra estrella de capçalera va consumint el seu combustible, convertint l’hidrogen en heli, i d’aquí uns 5.000 milions d’anys s’esgotarà. Arribarà el moment que la força gravitacional no serà suficient per equilibrar la força expansiva de les reaccions nuclears de fusió (que no de fissió com les centrals atòmiques) i es convertirà en una Gegant Vermella, inflada fins a tocar la Terra. Per sort, milions d’anys abans d’això, la vida a la Terra ja haurà deixat d’existir.

De totes maneres l’energia que en rebem la podem considerar com a renovable, perquè la nostra escala del temps no es pas tan llarga.

Ara, en ple debat sobre com fabriquem l’energia que gastem i sobretot del preu  que en paguem, convé aclarir els principis, sense deixar-nos enganyar ni perdre l’oremus discutint quan val del vestit abans de saber quin tipus de vestit ens convé.

En Miquel Puig, Doctor en economia, ex Director General d’Indústria i Comissionat per a la Societat de la Informació, ens explica en un article al ARA la seva visió economicista de la qüestió. El títol ja n’indica el rerefons del seu enfocament “Liberalitzar l’electricitat?”. Del que un economista en diu liberalitzar, un filòsof en diu alliberar. És la diferència entre buscar els resultats o els principis.

Cadascú sap del que sap, i és fàcil caure en qualificatius inadequats en allò que no es domina. Suposo que per això Miquel Puig qualifica les tecnologies eòliques i solar de “erràtiques” i la nuclear de “constant”.
Però el sol se’n riu cada dia, d’aquestes petiteses, i fins i tot ho fan els planetes, etimològicament “erràtics”.

La constant solar, entre 1.361 i 1.368 w/m2, mesurats al límit de l’atmosfera extraterrestre, ho és molt de constant, no varia mes de un 1% en cicles llargs d’anys i per tant no és gens erràtica. Els atles solars, en el nostre cas l’Atles de la Radiació Solar a Catalunya, ens dona a través d’estacions de mesura distribuïdes pel territori, la radiació solar incident en MJ/m2/dia, en la nostra latitud, per a cada orientació cardinal, per a cada hora del dia i per a cada inclinació de les plaques de manera que fent els càlculs adients podem determinar de manera molt precisa les hores solars-pic que aprofitarem al llarg de l’any i en conseqüència el rendiment elèctric en kw/h que produirà una instal·lació solar dia a dia i hora a hora
Si no fos així, -i ara si que passo per l’economia- no es farien instal·lacions solars, ja que ningú inverteix en una tecnologia “erràtica”.

La tecnologia eòlica són faves contades, cada volta de les pales d’un aerogenerador de configuració i potencia determinada, a una velocitat donada del vent, equival a una quantitat de kilowatts.
Abans de situar un parc eòlic, es col·loquen anemòmetres i es fan mesures del vent a diferents alçades durant uns quants anys i de la mateixa manera que en la fotovoltaica, els resultat de la producció s’ajusta a les previsions, a nivell  global, encara que no tant hora a hora.
La eòlica que ja produeix un 21% de la demanda elèctrica, és també poc erràtica. Qui confiaria quasi la quarta part de la producció elèctrica a una tecnologia baliga-balaga?.

Tornem a l’economia altra cop; en Pep Puig (no confondre Puig amb Puig), és un científic de reconegut prestigi i llarga trajectòria en energies renovables, promou un projecte eòlic, EOLPOP “Viure del aire del cel” de participació cooperativa que farà energia eòlica sense primes, perquè la eòlica és una energia seria, i tant competitiva que ja és el terror de la “familia” UNESA, que es beneficien d’un sistema de subhastes trampós, emparat per el transvasament polític dels seus interessos econòmics d’oligopoli, a través de les “portes giratòries”. I entengui’s el mot “familia” en el seu sentit sicilià o calabrès.

La nuclear, en canvi, es “constant”, diu en Miquel Puig.
I tant, com la de Fuckushima, i ja no diguem la  de Txernòvil. Japó ha vist les orelles al llop i apaga les seves 50 centrals “constants”.

Quan parlem de fons energètiques, parlem del que ens convé racionalment, es a dir del vestit, i desprès, en tot cas del que val.

Ens convé utilitzar una tecnologia “barata”,- amb totes les cometes-, com una central nuclear, que no solament pot quedar  parada per una “desviació” (incident de nivell 0), sinó que a partir de un incident de nivell 3, -en una escala de 7- deixa la central inutilitzable i l’entorn contaminat per un període d’anys superior a la vida d’una persona o de vàries generacions?.

La opció nuclear no és una opció que ens convingui, a no ser que la conveniència vingui donada només per un càlcul purament econòmic de guanys, i no comptabilitzi com a pèrdua el risc, la probabilitat 0,00000……1, que per infinitesimal que sigui, te conseqüències  inassumibles.
França va apostar per les nuclears, és el país europeu que mes en té, 58 reactors distribuïts en 19 centrals, construïts amb tecnologia pròpia i capital estatal, a diferencia de les espanyoles encara operatives que són 8, engegades entre 1970 i 1980, construïdes amb tecnologia forana i capital privat, però que de manera força sorprenent, el preu del seu kilowatt el venen un 60% mes car que al inici, amb una tecnologia amortitzada.
El debat sobre l’energia nuclear passa per Alemanya, que ja tenia un pla de substitució de l‘energia nuclear per les renovables i que l’accident de Fuckushima ha accelerat, i en definitiva és un problema a nivell europeu i mundial, ja que l’accident nuclear no te fronteres.

Com explica en Pep Puig, l’economia extractiva en que hem basat les nostres fonts energètiques, ha comercialitzat els recursos peribles que són de tots, per part d’uns pocs, i quan aquests s’esgotin o s’encareixin tant que els faci antieconòmics, ens quedaran només les renovables, “erràtiques i cares”.

En un proper article explicaré com s’ha muntat el mercat elèctric espanyol, és a dir, “com fem la llum” (amb perdó de Déu i amb permís del Gènesi) per tal de fer possible posar un comptador entre el sol i el quadre elèctric de casa, de manera que la gratuïtat de les renovables passi per la caixa de UNESA, la banda dels cinc.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent