I
Sento com respires
i ara que em desvetllo
m’endinso en la foscor.
Un desig m’ha atrapat:
Que esta estona de nit
fongue tots los neguits,
los neguits teus i meus.
II
Et veig caminar pel teu tros.
A la mà hi portes l’aixada
i mires a terra, capcot.
Cauen los pensaments al pou
i les esperances dormen.
III
Recordem los amics
ara que esmorzem junts.
Riem de xonades
i mos sentim valents,
en aquesta tardor
que tot just comença.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!