Fa uns dies, al bar on esmorzo diàriament escoltava una conversa on un individu comentava el pla de rescat financer de Bush.
– “És indignant, en lloc d’ajudar els que patiran la crisi, es dediquen a salvar els que l’han provocat. Per què puguin seguir especulant encara més!”.
Dies més tard, el personatge, comentava la notícia d’uns directius d’una empresa d’assegurances que s’havien gastat una morterada en un balneari de luxe.
– “És imperdonable, amb els nostres diners és munten una farra a la nostra salut”.
Aquest matí, després de l’anunci del pla de rescat “Zapatero” (a la Ser en deien així) el tema principal era la F1.
– “Buò, això del Fernando Alonso a Ferrari m’han dit que ja està fet. Per diners no serà, el Banc de Santander segur que fica tot el que calgui”.
Així que no cal que ens preocupem per la crisi, tot està arreglat…
Mamma mia!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que juga “la roja” ja veuràs tu com estarà la crisi dijous…
Aquesta mena d’ironies poden acabar sent himnes a l’espanyolisme (No tohom és prou agut per a entendre les ironies). Recordes el Neng ? (Suposo que dir-li Nen era massa català). Segons tinc entés va començar com una conya fotent-se dels quillacos maquinorros i va acabar sent-ne un símbol.