EL SUPOSAT PACTE DE LA FARÀNDULA.
M’ han dit que l’ Acte d’ Estat organitzat ahir a Sabadell, pretenia exercir una certa pressió entre les diferents corrents independentistes per que fessin tot el possible per assolir una gran coalició independentista . Potser per això, s´havia creat certa expectació i el teatre era ple de gom a gom, a l´espera els assistents del que allà es pugues insinuar o dir. Cap dels oradors van sortir del guió prestablert i cadascú va anar a la seva. D’ eleccions i de candidatures transversals, l´únic que en va parlar, fou en Joan Carretero. Els altres – potser amb l’excepció de Josep Guia que va estimar-se anar per verals més perifèrics -, no van acabar de concretar res, tot i que potser feren els discursos més entusiastres i abrandats. La cirerereta del pastís “transversal”, fou l’aparició “virtual” de Jan Laporta, en el seu paper de “candidat desitjat” i nou pal de paller de l’ independentisme democràtic. Com que els catalans, ja se sap que ens perd l’ estètica, molts van sortir del teatre, aplaudint les florides inconcrecions d´alguns, això sí amb el ferm propòsit i desig que la candidatura unitària es concreti ben aviat i que l’ anomenat “Acte d´Estat” no es quedi amb una altre anecdòta. Més que organitzar un “Acte d’ Estat” el que ens cal és concretar un “Pacte d’ Estat” en forma de coalició electoral. No queda massa temps i els cridats a coaligar-se hauríen de ser conscients que tenen la responsabilitat de no generar una nova frustració.
La veritat és que no hi entenc de terminis electorals.
Està clar però que en aquest procès, els terminis per a trobar un consens de mínims per presentar unes cares per a ser votades seguirà un ritme i unes formes diferents a lo “tradicional”.
No tinc ni idea de què s’està coent entre tots plegats. En qualsevol cas , si noto una corrent de fons de força gent que si les coses s’aconsegueixen presentar mínimament decents , la cosa pot agafar ràpidament volada.
Tranquil, Jordi, tranquil.