A l'arrecera del Montsec

El bloc de Moisès Martí

25 d'agost de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Un nen pijo a Can Barça

<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

Ho vaig comentar fa uns dies, el
Barça només és un club
, en part gràcies als socis, que han
aconseguit fer president a un nen pijo de la zona alta de Barcelona,
amb el grup Godó que li cobreix les espatlles.

Ara el Barça torna a ser aquell club
fosc on personatges com Nuñez i Gaspar (que parlaven castellà entre
ells) feien i desfeien i s’enriquien a nivell personal, i a la vegada
donaven un imatge patètica del club al món, Ah m’oblidava de’n
Casaus, quin personatge més demagog.

Es pot dir poques paraules al respecte,
la frase del nen pijo ho resumeix tot, es dirigeix a les penyes en
espanyol perquè «és l’idioma en el que tots ens entenem». Ara
juntament amb l’altre espanyolista i anticatalà de Manel Estiarte
faran bona parella

Els pijos ho tenen això, i els
catalanets de volada curta, amarats d’autoodi també, ara espero
veure a tota aquella colla d’indocumentats que em deien que en
Laporta feia política, angelets.

El problema de
molts catalans és la nostra imbecil·litat, ens creiem totes les
manipulacions i mentides que ens engalta l’stablishment mediàtic,
periodistes i opinadors a sou del poder castellà.

En una frase ho
resumeix el feixista xenòfob de l’Albert Ribera, “ara que el Barça
no està polititzat aniré a l’estadi”.

Au vinga szozcis,
com deia en Nuñez, per mi ja us ho podeu confitar.

  1. A mi aquest nen de casa bona tampoc m’agrada. No m’inspira gens de confiança.
    Quan el Laporta sigui president de Catalunya, haurà de seure al costat del Rosell a la llotja del Barça!

  2. El teu text és del tot encertat. Una pena, que el club tinga un president que no es mereix, ara que veníem d’una època d’èxits esportius que havien conduït el Barça a ser considerat com el millor equip del món. La gestió del Jan Laporta ha estat del tot òptima, tant en l’aspecte esportiu com econòmic. El que alguns mai no perdonaran al Laporta és el seu catalanisme desacomplexat, el seu independentisme militant. L’actitud del Sandro d’anar a demanar perdó al president d’Extremadura o de parlar paraguaio en l’assemblea de penyes és tan indigna que únicament els votants del PP o de Ciutadans la trobarien justificable. El que mai no entendré els que els socis voten avui una opció, i uns anys després la contrària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!