Josep Pastells

Inventari de sensacions

Com més morbós, millor

La britànica Jade Godoy, de 27 anys, es casarà i morirà davant les càmeres. Després d’una llarga trajectòria televisiva, iniciada al 2002 amb la seva entrada a la casa de Gran germà, li han diagnosticat un càncer. Els metges calculen que li queden sis setmanes de vida i Jane, coherent fins al final, ha decidit casar-se aquest diumenge en un luxós hotel rural d’Essex. La cerimònia serà televisada, igual que tot el que faci fins a la mort.

Llegeixo que durant els darrers anys Jane ha assolit el títol oficiós de reina de la televisió escombraries del Regne Unit. Els seus mèrits són indiscutibles: insults racistes contra una concursant índia al Gran germà, practicar sexe davant les càmeres, treure tot el suc possible a la mort del seu pare per sobredosi… coses d’aquestes. I tot amanit amb un llenguatge groller i altes dosis d’incultura, els millors atributs per connectar amb un públic entusiasta que ben aviat plorarà la seva mort.

Només un indici

Em temo que aquest cas només és un indici del que podem esperar-nos en un futur no massa llunyà. Si Jane mor davant les càmeres, per què no ens empesquem un Gran germà amb malalts terminals, per veure com interaccionen entre ells?, o un altre en què un grup de parricides intercanviïn experiències?, es preguntarà aviat alguna cadena d’aquestes de “tot per l’audiència”. I tot, ja ho sabem, vol dir qualsevol cosa. Espectacle, ofertes morboses i mal gust, que és el que ven.


  1. No comparteixo la manera de fer d´aquesta noia, ni molt menys…però cal dir que ella serà “coherent” fins a la mort en la seva manera d´actuar. Diu que els diners que rebrà per tot aquest show seran destinats a l´educació dels seus fills perquè tal i com Jane  diu no siguin tan ignorant com ella.

  2. no horrorós… més que horrorós. Un espectacle molt miserable… demencial. Ai! no sé Josep! tu ho trobes normal? Algú pot gaudir observant la mort d’algú? Em costa d’entendre.
    Oh! no! avui codi de comprovació!

  3. No sé si en aquest cas la paraula “coherència” és gaire afortunada. És coherent qui insulta als negres perquè abans ja ho ha fet amb els hindús?  És coherent qui maltracta als fills perquè abans ja ho ha fet amb la dona (o home)? És coherent qui assassina novament perquè ja ho ha fet abans? Ja sé que les comparacions són una mica fortes, però em sembla més un problema de falta de sensibilitat social i humana, en definitiva un problema d’educació. Com pot una persona mostrar orgullosament en públic la seva ignorància? Una prova més del procés d’infantilisme que està patint la societat on estem ficats. On coi s’ha ficat el sentit comú?

  4. Home, Manel, quan parlava de coherència ho feia amb sarcasme, però si t’ho mires fredament la coherència no és, en sí mateixa, cap valor positiu, penso. I sí, em temo que, com diu la Bea, fins i tot una cadena de disbarats pot seguir certa lògica (ui, una altra parauleta delicada) o, almenys, la lògica del disbarat o del crim. En tot cas, comparteixo la teva indignació i el teu veredicte-pregunta: on és el sentit comú?

    Sí, Bea, per desgràcia hi ha moltes persones disposades a seguir la retransmissió.

    No, Anna. No ho trobo normal. Però és un cas real.

    Vist així, Montse, com a mínim es detecta un cert sentit comú que esperem que s’incrementi amb els seus fills.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.