ROCKVIU

Article publicat a El Punt el 10 de desembre de 2006

Música/Lambchop
Lloc i dia: Casino L?Aliança (Barcelona). 7 de desembre.

La veu tremolosa i trista

Xavier Mercadé

Els Estats Units te moltes cares diferents provoquen contradiccions.
Tal i com es va poder viure el passat dimecres a la ciutat de
Barcelona. Mentre al Palau Sant Jordi es repartien mastegots a dojo amb
l?espectacle kitsch de Smack Down! amb gladiadors Pressing Catch
carregats del d?hormones, al Casino l?Aliança del Poble Nou ens
trovavem a Lambchop amb un concert intimista que amaga un sentiment de
culpabilitat provocat per la seva pròpia idiosincràsia. Un país que no
deixarà de sorprendre, tal i com es corrobora amb la notícia de la
compra de la cadena Hard Rock Cafe per la tribu índia dels Seminoles.
Lambchop són un grup ja habitual en els nostres escenaris i festivals.
Sense anar més lluny, el passat mes de maig se?ls va poder veure i
sentir al festival Primavera Sound i han passat en diverses ocasions
pel FIB de Benicàssim. El concert va començar amb retard i amb
l?actuació de Hands Off Cuba, un duet d?electrònica orgànica format per
dos dels músics de Lambchop que van acabar la seva actuació amb tota la
banda principal acoblant les respectives músiques. Un grup encapçalat
per la veu tremolosa i trista de Kurt Wagner i acompanyat per set
músics més, es a dir més o menys la meitat de la nombrosa formació
original de Lambchop. De totes maneres, un excés de personal per un
grup que vol i aconsegueix sonar íntim i introspectiu. El grup va estar
gairebé les dues hores d?actuació a la penombra, mentre que la posada
en escena es completava amb cinc grans globus que servien de pantalles
on eren projectades imatges de natura, platges, carreres d?automòbils
antics o rodeos que il·lustraven els paisatges sonors d?art i assaig
que descriu la seva música. Música de clara procedència country  però
que divergeix ràpidament cap altres estils i contrades allunyades del
seu Nashville natal. Un preciosisme aclaparador que de vegades, com va
passar l?equador del concert, pot caure en una espiral letàrgica
marcada per una veu que transmet la sinceritat i seguretat de l?home
més sensible del ranxo.
Després de dues llargues hores on va repassar a fons el seu darrer disc
Damaged i altres cançons de Nixon, How I quit smoking o Is a woman, al
final de l?actuació amb les cançons The Militant i Decline Kurt es va
saltar el guió que havia seguit durant el concert deixant la guitarra i
mostrant-se més teatral i dramàtic que mai, per acabar recollint els
papers i creuar la platea per situar-se a l?entrada i saludar
personalment al públic que abandonava la sala. I tot sense treure?s la
seva inseparable gorra.
Per cert, que al Casino L?Aliança no li aniria gens malament una
renovació de les butaques ja que a més de velles i incòmodes, els seus
grinyols es van fer notar sobretot en els moments més calmats.