La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El judici de l’oca

Presentem en una assignatura seria de magisteri una seqüència didàctica; sobre com treballar la fonètica i la poesia en anglés. Hem passat un mes parlant de les perspectives vigotskianes i piagetianes, del conductisme, l’innatisme i el constructivisme, i era hora d’aplicar tota la teoria en una bona pràctica. I posar aquesta pràctica a judici dels companys de classe. I em va tocar primera.

Una seqüència didàctica llarga, amb molta feina, que tenia punts febles. El professor demana quins problemes li podem veure al treball. Silenci. No hi ha tensió; el que hi ha és molta gent adormida i famolenca. Finalment, un comentari.

– Sí, bé, jo li trobe un problema: és que és molt avorrit això de la poesia, i no em sembla un bon mètode per ensenyar anglés als xiquets. Bé, la poesia i la literatura en general. Jo treballaria amb jocs.

Tant de Piaget i Vigotski per a això? Em vaig mossegar la llengua -encara em dura la llaga- per tal de no contestar-li que sí, que així, d’oca en oca, anirien pujant cursos fins arribar a l’ESO, on es fotrien una hòstia com si hagueren caigut a la casella del pou.


  1. …segons tinc entés, en l’ESO també continuen jugant a l’oca. El pou està molt més endavant – però és més fondo!

    I el que em sorprén del teu company no és que pense que la poesia és un rotllo (eixa opinió probablement és majoritària, entre universitaris de tota classe i condició, llevat potser dels cursos superiors d’alguna filologia, després de les "porgues" inicials). El que sobta és la desvergonya amb què ho proclama: abans aquesta gent tenia un fre. Però supose que em queda ben poc de temps de sorprendre’m d’aquestes coses, ben aviat les viuré en carn pròpia…

  2. És vergonyosa l’actitud i la predisposició d’aquest individu. Per jugar d’aquesta manera que vagi a un esplai o a fer d’animador sociocultural als hotels de vellets… A l’institut ja ens trobem el resultat de la pseudopedagogia d’aquests juganers que no saben de continguts específics de res. Endavant amb la teva vocació, Marta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.