ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

No és un adéu per sempre

Publicat el 24 de maig de 2008 per rockviu

Björk, FIB (Benicàssim), 9 d’agost de 1998

Després de deu anys consecutius sense faltar a cap edició del Festival de Benicàssim, aquest any en faré campana. No és que el festival sigui una marató difícil d’aguantar per una persona de la meva edat en un espai envoltat d’adolescents i cada cop més hooligans (que ho és), el que passa és que la competència entre festivals prevista per aquest any ha estat ferotge i sagnant.

És per això que un cop posat a la balança Leonard Cohen —FIB amb allotjament a Marina d’Or— i els Sex Pistols —Summercase i dormint a caseta—, queda clar que preferiré la paròdia de Rotten i la seva colla al cantautor canadenc amb cara de pomes agres al que ja vaig poder veure l’any 1993.

Tota una dècada anant cada estiu a Benicàssim i sense haver trepitjat mai les seves platges (odio la sorra i l’aiga salada). Encara recordo la primera vegada…

El primer cop hi vaig anar estrenant un Citroën Visa de segona mà que corria que se les pelava i que deixava buit el dipòsit amb una voracitat increïble, però que em va fer un viratge al mig de l’autopista que em va fotre el collons per corbata. La manca de previsió em va obligar a dormir dins del cotxe una de les nits mentre que a la darrera vaig decidir tornar a caseta de matinada després de l’actuació de Björk. La zona de premsa amb aire condicionat va ser el millor lloc per les migdiades. De tot se n’aprèn, els altres nou anys vaig ser bastant més previsor.

A aquell meu primer FIB també hi van tocar PJ Harvey, Sonic Youth, Beef, Yo la Tengo, Jesus & Mary Chain Los Planetas o Teenage Fanclub tocant a la luxosa esplanda recien estrenada després d’abandonar el Velòdrom de Benicàssim.

El que més sentiré d’aquest any sabàtic serà no veure a vells i bons companys de foso com Kaiko, Llibert Peiró i molt altres que només ens trobaven gairebé en aquesta cita estiuenca. Però com diu la cançó: no és un adéu per sempre, és sols l’adéu per un instants.


  1. peaso foto i peaso bjork, quina manera més fina de provocar la libido masculina!

    pd: els Madness no són tan guapos, però els faràs fotos al Sónar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.