Somnis d’un home despert
Ismael Serrano, Teatre Joventut (L’Hospitalet de Llobregat), 3 de febrer de 2008
Amb aquest apunt estreno ordinador, un MacBook nou de trinca.
Què va passar amb l’anterior, l’atrotinat IBook? doncs que va morir per intoxicació etílica: a algú de casa se li va caure una cervesa a sobre i la placa base no ho va poder resisitir. Sort que l’amor de pare supera aquestes adversitats.
La veritat es que em sento estrany amb aquesta nova màquina, tan neta i tan sencera. Trobo a faltar aquella tecla d’escape que saltava cada dos per tres i la pantalla a punt se seccionar-se del cos de l’ordinador. Un portàtil que ha estat el meu company en moltes batalles, concerts i festivals, un bon company que mai m’ha fallat fins i tot quan se’m va caure (accidentalment també) de canto al terra. Ja m’ho diu la M+, no em puc queixar que oportunitats de perill no me n’han faltat. Ara jau esbudellat i obert a sobre de l’escriptori, a veure si s’asseca la placa i algun dia passa algun miracle i retorna a la vida…
Per sort ja he passat per uns quants ensurts informàtics i amb les hòsties de la vida he aprés: totes les fotos, textos i la informació valuosa estava perfectament emmagatzemada en còpies de seguretat.
Jo faré d’advocat del diablei diré que amb nens a casa no s’han de deixar liquids a prop de la maquinaria! En tot cas de vegades fa falta que cremi el bosc per que es regeneri el terra, en un mes ja estas acostumat i gaudint del canvi!