The early years

Subterranean Kids, sala Apolo (Barcelona)10 de novembre de 2007

El gener de 1986 els fanzines Voll-Ker, Teorías Histéricas i El Watikano Informa vam unir esforços per fer un minifestival a la històrica sala Zeleste de Plateria sota el nom de "Perros No". Al Gos, cantant de L’Odi Social no li va fer molta gràcia aquest nom i jo tampoc el vaig entendre gaire.

Continua a vull llegir la resta de l’article
La primera nit va tirar més cap el pop rock amb els Reincidentes (els
exTrogloditas), Así No Hay Manera i Elektroputos. Recordo als
Reincidentes emocionats per que ¡van cobrar pel bolo! Per la segona vam
decidir dedicar-la al hardcore portant al grup danès Zero Point
(gràcies a la gestió de Marc Viaplana dels Último resorte) i a L’Odi
Social i a Subterranean Kids. No cal a dir que aquella segona nit va
ser una bogeria, amb la sala petada, desenes de persones colant-se amb
la excusa de que "jo vinc a fer coros amb L’Odi" (si, el Gos pasava el
micro al públic i aquests cantaven el ?Odio obedecer?) i uns incipients
Suberranean accelerant el ritme fins la taquicàrdia. La nit va acabar
com acabava sempre en aquella època, al crit de "els skins estan al
carrer, anem tots a hostiar-los", es a dir, amb batusses, alguna cella
oberta i una patètica intervenció de Fray de Decibelios intentant posar
pau des de la banda dels pelats.

Ahir va ser com una trobada
d’antics alumnes.Quanta gent que feia anys que no veia! Sembla mentira,
però a aquell punk i hardcore barceloní també l?hi ha tocar el seu
revival. Els Subterranean Kids la van fer grossa a l?Apolo, molt grossa. Un concert que serà difícil d’oblidar.

Els de L?Odi estan pensant en fer alguna cosa, al menys en Saina en te moltes ganes, i des de B-Core
s?està preparant una reedició del ?Que pagui Pujol? feta amb cara i
ulls, remasteritzada i amb un bon llibret. També des de B-Core s?està
preparant un llibre coral que relatarà totes les batalletes del punk a
Barna en aquells anys.

Només hi ha tres coses que van diferenciar el bolo d?ahir de Subterranean dels bolos d?altres èpoques:
1.- L?edat pesa, en Mimo ja no pega tants salts com abans, però Boliche segueix sent una màquina darrera la bateria
2.- Mai havien aplegat tant de públic, allò era una olla a pressió
3.- Mai haguessin acceptat el patrocini d?una marca de bambes

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Batalletes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a The early years

  1. Desi Est diu:

    Hola Xavi, veig que m’has deixat un comentari al meu blog, gracies, ja pots creure que et considero un mestre, tio, treus llum d’on jo no la veig 😉 Em coincidit en molts concerts malgrat que jo vaig fer un parentesi de 10 anys!! per tenir familia i tal. Si et dic que tots dos tenim cocteleres Hard Rock i que et vaig "gorrejar" ducados al Asics festival pot-ser sabras qui soc, si no segurament ens veurem com a minim al concert del Llibert Fortuny (segur que hi vas 🙂 Per cert, em fascina l’última foto del Rufus Wainwright. Espero que no et molesti que et fiqui als meus links de la web. Fins aviat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*