ROCKVIU

Lax’N’Busto, La Mirona (Salt), 22 de març de 2007

Sobta mirar l’escenari i no veure a Pemi Fortuny com a cantant de Lax. Però Salva R. Alberch va demostrar ser un bon frontman encara que amb algunes arestes per polir. Quan defineixi un estil propi escènic, aquest xicot serà una bomba.

Article publicat a El Punt el dia 24 de març de 2007

El nou de la classe

música – Lax’n’busto
Xavier Mercadé

Quatre
mesos i dos dies després de l’últim concert dels Lax’n’Busto, els
vendrellencs van arribar a la mateixa sala saltenca La Mirona per
oferir una imatge renovada del grup, traduïda en les cançons del seu
dotzè disc Relax i amb la substitució de cantant, Pemi Fortuny
ha donat pas a un semidesconegut Salva R. Alberch. El públic de la
primera filera, el nucli dur dels fans del grup del Vendrell, era el
mateix que va assistir al comiat de Pemi Fortuny, però el sentiment era
ara diferent: les llàgrimes i les cares de pomes agres s’havien
transformat en expectació i en un vot de confiança a la banda, com ho
demostrava el fet que se sabien les noves cançons de memòria tres dies
després d’haver-se posat a la venda el disc. Sobtava mirar l’escenari i
veure que hi havia un altre cantant, una altra mirada i una altra
manera d’actuar a sobre d’un escenari mentre sonaven els ritmes de Més que la meva sang, Llença’t, Miami beach o Però mai tu.
A Salva li ha fet falta molt valor per entrar a cobrir la baixa d’un
artista com Pemi Fortuny que havia fet de l’escenari casa seva des de
feia vint anys, que sabia com fer aixecar l’ànim del públic i que, en
definitiva, era la cara més visible de Lax’n’Busto. La tasca de Salva
ara és la de superar les inevitables comparacions i crear-se un espai
propi de comunicació i d’interpretació. A La Mirona se li notava que
havia estudiat moltes filmacions d’en Pemi (i també de Bon Jovi i de
Guns N’ Roses) i molt sovint cau en la sobreactuació. Salva ve de
l’escola teatral, sobretot en la companyia Dagoll Dagom fent de pirata
Osmar a Mar i cel, i això es nota en escena. Una dramatització que funciona molt bé en cançons com Ara, però que aplicada a No és massa tard,
un dels temes nous, el resultat queda massa pròxim a Sergio Dalma o a
la cançó italiana. Ara ha d’aprendre a cantar per a un públic que salta
i balla.

Tot i això, Salva va demostrar tenir taules, domini de
l’escenari i una veu amb un registre diferent i superior al de Pemi
Fortuny. «És un plaer poder estar aquí amb aquesta gran família, amb la
millor banda d’Europa, com a mínim», va saludar Salva per presentar el
seu debut, mentre que el baixista Jesús Rovira, que estava actuant amb
febre, va tenir unes paraules per a en Pemi i li va dedicar el concert.
Amb el canvi de cantant els Lax han sortit d’una perillosa rutina per
reinventar-se i evolucionar cap endavant, tot i que el so de la banda
és tan contundent com havia estat en els darrers anys. A l’escola,
sempre hi ha recel amb els nous alumnes… fins que marquen el primer
gol a l’hora del pati. El nou de la classe va passar la prova amb bona
nota.

Grup: Lax’n’Busto
Lloc i dia: La Mirona, de Salt, 22 de març del 2007