Els xefs de la nova cuina electrònica

The Pinker Tones, sala Apolo (Barcelona), 15 de febrer de 2007

Roda el món i torna al Born

Article publicat a El Punt el dia 17 de febrer de 2007

Música/The Pinker Tones
Lloc i dia: Sala Apolo (Barcelona), 15 de febrer

Roda el món i torna al Born

Xavier Mercadé

L’ascensió dels Pinker Tones en els darrers mesos ha estat imparable. Si a l’estiu ja van passar de tocar en el PopArb d’Arbúcies a fer-ho a Moscou o Nova York, aquest 2007 ha començat fort amb una gira per Argentina i actuacions a Sidney, convertint-se en un dels grups més exportables que ha donat Barcelona. El duet compost per Mister Furia i Professor Manso, que la premsa australiana ha batejat com els ?Gaudís de la electrònica?,  estan preparant ara un disc de remescles del seu celebrat segon disc, The Million Color Revolution, que comptarà també amb la col·laboració dels seus seguidors gràcies a un concurs de mescles que fan a través del seu MySpace. Abans  el grup ha volgut fer una petita gira estatal (Girona, Barcelona i Madrid) per donar-se un bany de masses i recollir el que han sembrat els darrers mesos.
La exuberància de The million colour revolution traslladada al directe la fan a sobre d’una gran taula on tenen situats teclats, plats, seqüenciadors, thereminds, samplers, percussions electròniques i tota mena d?artefactes. Es a dir, tot preparat per una sessió de dj?s més que per un concert ortodox amb instruments analògics. La seva actitud front les maquinetes però te molt de rockera, l’acció es constant a sobre l’escenari, de vegades fins i tot exagerada. En les presentacions en viu, The Pinker Tones deixen de banda els gran part dels elements vocals i es centren amb el ritme sempre ben conjuntat amb les imatges que es projectaven al fons de l?escenari. I estableixen un pont comunicatiu amb el públic al qual provoquen amb pujades indiscriminades dels bpm amb els baixos rebentats. Com quan va sonar Sonido Total, el tema més ballat del seu segon disc, on van fer tremolar literalment el terra de la sala Apolo. Saben con fer que en pocs segons la sala es converteixi en un mar de braços alçats i cossos botant tots al mateix temps, ja sigui amb temes propis com aliens. El duet (trio en l’escenari amb la col·laboració de Dj Gato) van demostrar no tenir problemes en posar una base de break beat sobre un tema de Perez Prado o crear el seus propis bootlegs (mescles de discos no autoritzades) a base de retalls del Please Mister Postman (The Marvelettes), Funkytown (Lips Inc.), Revolution (Beatles) o Could you be loved (Bob Marley). Mestres en l?art del talla i enganxa, durant tota l?actuació The Pinker Tones van comportar-se com a xefs de la nova cuina electrònica creant la banda sonora d?una pel·lícula imaginaria amb ingredients tant diversos com bossa nova, electrònica, swing alemany i cançó francesa, calypso, mambo, funk i també cants tirolesos. Un xoc d?estils, cultures i sabors facturat dels del barri del Poble Nou i exportat arreu del planeta.

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*