La primera al front
Mudvayne, Festimad (Mòstoles), 18 de maig de 2001
El nu-metal semblava ser l’única sortida de les hosts metàl.liques per no passar calor dins de jupes de cuir i pantalons ajustats, i poder donar joc a les bermudes, les Converse i les samarretes. Però després dels discos de Deftones, Limp Bizkit, Korn, P.O.D. i Incubus la font es va esgotar, es van gastar les idees i el nu-metal va quedar a mig camí del que podia haver estat.
I en terra de ningú també van quedar Mudvayne, un grup d’Illinois que musicalment feia exactament el mateix que els seus companys generacionals però van decidir afegir una mica de color a la seva imatge amb capes de pintura a base de cops de brotxa que es desfeien a la calor del sol. Segueixen gravant regularment però no han passat de ser ensangonats teloners de segona.
Tot això i molt més ho trobaràs al llibre “Freaks. La cara oculta del rock”, a la venda en les millors llibreries del món.
