Sense treva

Barricada, sala Razzmatazz (Barcelona), 11 de juny de 2010

“La tierra está sorda” és un gran disc, un treball que no pot passar desapercebut de cap de les maneres. De veritat, compeu-lo, baixeu-lo o robeu-lo, però no deixeu de banda
aquest gran disc. És una obra que s’ha convertit en un intent per despertar la consciència col·lectiva sobre fets i gent de la guerra civil, la deshumanització del conflicte i la necessitat social de reivindicar la memòria històrica. Els mateixos components dels Barricada en són plenament conscients i no podien deixar aquestes cançons perdudes i amagades dins d’un repertori amb un fort pes històric.

És per això que els del barri de la Txantrea (Pamplona) han plantejat els seus concerts de presentació com una llarga marató de mes de tres hores i mitja on a la primera part van repassar en la seva totalitat “La tierra es sorda” per deixar la bateria dels seus grans èxits en la segona part. I és per això que ahir es va viure una situació anòmala al Razzmatazz convocant al públic a dos quarts de vuit de la tarda per a un concert en que el seu espai natural és a l’hora de les bruixes. Només vaig poder veure part del primer tram (Roger Mas i Standstill m’esperaven en altres escenaris de la ciutat) i va ser impressionant, amb els Barrika més coherents que mai, amb la força necessària per enfrontar-se a un repertori ple de doloroses arestes però  sense escletxes.

El set list de la primera part del concert

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Concerts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sense treva

  1. Ra diu:

    Hola,

    Consulto habitualment el teu blog i m’ha sorprès notablement no veure-hi cap foto ni cap crònica de l’extraordinari concert que Barón Rojo, un grup de rock únic i irrepetible, va oferir a la mateixa sala el passat 29 de maig; pot ser que t’ho perdessis? Si és així jo no em perdria novament l’ocassió de veure junts en escena uns músics tan extraordinaris tocant durant tres hores unes cançons tan ben construïdes i amb unes lletres tan ben elaborades.

    Una abraçada,

    Raül

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*