Prendre la paraula

Fa uns anys, als Premis Octubre de Valencia, vaig conèixer el Néstor Mont d?Algemesí. L?any següent, ell editava el seu primer disc en solitari, que recomano que escolteu, sobretot el ?Pasdoble de Francesca?. Tres temes del disc els cantava un cantador que mai no havia sentit, Pepe el Botifarra.

En sentir-lo, em vaig preguntar com podia ser que aquella veu i aquella potència no haguessin enregistrat alguna cosa que m?hagués arribat abans, sol, no com a col·laborador sinó com a estrella principal. Ara, Botifarra és molt més conegut, sobretot per la seva col·laboració al darrer i magnífic disc d?Obrint Pas. Però Botifarra té, també, disc propi: ?Si em pose a cantar cançons?. Un disc impressionant, en què toca la tradició sense abandonar la possibilitat d?actualitzar alguna de les lletres, per exemple a la ?Malaguenya de Barxeta?, que jo també he sentit a l?Ebre amb la lletra adequada al seu rodal i de la qual em sembla que fins i tot Quico el Cèlio n?ha fet una versió. Al disc hi ha també peces tradicionals amb lletra actualitzada per Feliu Ventura com la ?Jota de Xàtiva?, que cantava la tia Tereseta la Cadirera i que ara parla dels especuladors que han destrossat el nostre paisatge: ?Dos alcaldes es barallen / per un hortet que tinc jo / per a fer xalets de luxe / i plantar-me un camp de golf?. I peces humorístiques com el ?Romanç de la Vall?, que la seva àvia, la Picaeta, li cantava a tot hora; o una versió de ?Sant Antoni de Gavarda?…

            I a banda les lletres, sempre interessants però no tant com la forma amb què s?emboliquen en aquest cas, Botifarra obre, quan canta, aquell espai que al cap està sempre esperant trobar la creació que l?ajudi a volar. La seva és una veu immensa, amb forma de terròs sec i alhora regat, regat pels anys de la tradició compartida i pels calfreds que et recorren quan la sents. Perquè escoltar Botifarra és com escoltar Camarón, una experiència quasi mística que pot deixar de banda l?intel·lecte per tocar el que ens fa més humans i alhora més animals: l?emoció. Com el genral Bumbum però sense guerra, Botifarra, quan canta, fa tremolar la terra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!