Puta locura

La Banda Trapera del Rio, Les Rambles (Barcelona), 25 de març de 2010

Ja ho deia ahir, que el concert de La Trapera seria un d’aquells moments que emmagatzemaríem a la memòria. I ho va ser però superant totes les expectatives.

Va ser començar a sonar “Ciutat podrida” —desafinada, perduda, desconcertada, on les mirades entre els músics valien un imperi— i em va començar a recòrrer l’emoció per tota l’espinada sabent que estava davant d’un moment únic,
irrepetible.

Una nit emotiva quan només entrar ja em vaig trobar a en Fosy (guitarra de Cancerberos i també dels darrers concerts traperos) i em va explicar que Juan ‘Raf’ Pulido estava molt més que xungo a un llit de l’hospital. Morfi als camerinos va ser bastant més esplícit. El càncer i la químio no perdonen. Però sembla mentira com amb els ànims tant decaiguts poguessin fer un concert tan incendiari, com va treure forces i energies per deixar d’estar pendents del telèfon i llençar-se a devorar l’escenari. “Ell ha volgut que tirèssim el concert endavant i així ho farem”. Grans, molt grans.

Així que en Fosy va passar a la bateria (instrument que toca també a Las Furias) i a la segona guitarra s’hi va afegir en Juano (Cancerberos). La resta de l’alineació va ser la mateixa que en el concert de Cornellà amb el fill de Juan Pulido, Raul Pulido a la guitarra, l’històric Jordi Pujadas ‘El Subidas’ al baix i el gran Morfi Grey a les veus, arengues i declaracions de guerra. Més grans que la vida.

Senyors grans i amb una edat més que respectable que van treure la xupa de cuiro de l’armari mesclant-se entre xavalets anfetamínics; històrics de la resistència i quisso-flautes amuntegats a la pista; fotògrafs de la vella escola aguantant les embranzides d’una massa famolenca d’emocions; una noia fent de prostituta per cantar “Salid de las cloacas”; punks tatuats fins les celles enregistrant-ho tot amb una càmera de vídeo; el Flowers presentant el concert i fins i tot Dan Stuart, el cantant de Green on Red, borratxo perdut apuntant-se a la festa per cantar “Nacido del polvo de un borracho y del coño de una puta”.

Si al concert de Cornellà hi havia l’impressió que era un nou retorn, a la carpa Rambleros situada a la part baixa de les Rambles, La Trapera va donar l’impressió de voler cremar les naus d’una puta vegada, de dir adeusiau amb la cara ben alta i amb el que millor han sabut fer durant dècades d’anades i vingudes pujats sempre a un espai que mai ningú els hi podrà treure ni a hòsties. Ells han estat els pioners de tot plegat, els van ser els primers en cagar-se en la puta societat des de la ciutat podrida. Ells seran els mestres de totes les generacions.

Segur que a algú li pot sorprendre que el president Josep Montilla s’atancés a saludar a Morfi Grey abans de l’actuació i que seguís el principi del concert des d’una de les llotges. Però s’ha de tenir en compte que als setanta Morfi i ell van compartir des de Cornellà la mateixa banda de la barricada, encara que un llencés obusos i l’altre ho fes amb pistoles de ganxets. I de totes maneres, m’agrada que el president del meu país tingui els sants collons de plantar-se a un concert de La Trapera, i més en una nit que podia haver triat el camí més fàcil i anar a veure Raimon a l’Auditori.

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Concerts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Puta locura

  1. quan abans de començar el concert el morfi va fer la primera dedicació al pulido, explicant que estava molt chungo, un pseudopunkteenager daquests va preferir trencar el respectuós silenci per cridar: “eeeeeh! que está aquí el montilla! que está aquí el cabrón del montilla!”… a mi el montilla m’es igual, pero tinc clar que fer el chorra cridant mentres t’explican que una persona esta a punt de dir adeu al mon em sembla molt propi del “perroflautistmo molta festa cap lluita que tinc resaca”.

  2. nmlss diu:

    Me gusta lo que dices de la gente que había en el concierto. No sé si eres el fotógrafo que había en primera fila con el pelo corto canoso, pero si lo eres, te puedo decir que comparto los momentos de rabia contenida que tuviste con algunos personajes que había ahí. En especial el muchachote con gafas que iba robando sitios “porque es inevitable”. Y mejor no hablar del orondo borracho que iba arrasando con la gente.

    A parte del público el concierto estuvo genial, es la primera vez que veo en vivo a La Trapera, y Morfi me ha demostrado que es un showman alucinante. Si en el mundo hubiera justicia (musical en este caso), tendría mucho más reconocimiento.

    Enlazo alguna foto de estas tuyas a mi web, que la gente debe verlas 😉

  3. no tuvimos narices de pagar dinero a la caixa ni a una cosa que cierra la rambla para conmemorar el espiritu rebelde de las ramblas, con la bendición del ayuntamiento que echó a las mesas de propaganda sociopolitica, a lxs artistas y a casi todo lo que estaban museizando, nos parecía ofensivo, y a gente que hemos rambleado mucho.
    a la vez, la trapera ha marcao nuestras vidas desde la preadolescencia, y vamos por los 40; amamos esa banda tanto como a las ramblas.
    lo de estar muy precarixs no era el problema, las entradas estaban bien de precio.
    gracias a satanas que pudimos hacer una avalancha como dios manda y colarnos.
    ese es nuestro homenaje.
    a lo que represento la trapera pa nosotros.
    lo del montilla, que sería to lo majo que haya podido ser, pero se han hinchado de cerrar locales y repartir hostias sin necesidad ni excusa.

    suerte al enfermo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*