Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Soc dels que està convençut que guanyarem a París. En realitat, digueu-me pitoniso Pito, però a l’inici de temporada ja anava predicant l’aquest any sí. Tot i així, van passant els dies i se m’apareixen els fantasmes dels pessimisme culer en forma de pals de Berna o de penals sevillans. Les finals de la Champions estan plenes de poltergeists.
El Barça és el millor equip d’Europa de l’any. Però el futbol i la Champions no es fixen en criteris de objectius sinó en 90 minuts de joc. Són 5400 segons on passar qualsevol cosa i, si ens fixem en finals dels darrers anys, a la Champions passen coses molt estranyes.
L’any passat, a Milà, ja devien portar un pedal de magnitut considerable quan, al descans, celebraven el 3-0 que li havien fotut al Liverpool en 45 minuts. Després d’una segona part, una pròrroga i 10 penals els havien baixat tots els litres de grappa i tornaven a casa amb cara de tontos.
Fa una anys, a Barcelona, Kahn ja devia estar pensar en la farra que es pegaria mentre mirava com el marcador indicava un 1-0 al minut 89. Però Solskjær i Sheringham marcaven 2 gols en 4 minuts i la Champions volava fins a Manchester.
I en una final jugada a Glasgow, el Madrid patia per superar al Bayern Leverkusen. El porter era Cesar, es va lesionar i va el substituir Casillas. El `suplent’ va parar l’imparable i el destí va voler que la lesió d’un titular fos l’element clau perquè els blancs s’emportessin la novena.
Les finals són així, funcionen com un iman de les anormalitats del futbol. Errors arbitrals, lesions, gols de rebot, pals… són situacions extraordinàries que poden enviar-te al cel o a l’infern. Però no patiu, estic convençut que si apareixen els nans del futbol, aquest any es dedicaran a fotre la piloteta a la xarxa de l’Arsenal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uf!!!! quanta raó tens i quants cops he pensat el mateix en els últims dies!!!!! La veritat és que, per qüestions de feina, encara no estic molt mentalitzat de que en 5 dies juguem la final ni he preparat gens el viatge a París, tot just m´he baixat d´internet on son els radars fixes de les autopistes franceses, però de tant en tant, quan hi penso, em ve el típic patiment culer. Els "i si……". Però en el fons també estic convençut de la victòria, i per ella anem a París.
Força!!!!!
Sé que no us ho creureu, però sóc una noia retornada del futur (naixeré d’aquí 37 anys: el 2043).
Tot i que la Champions, llavors es diu Intercontinental Cup i hi participen els 5 millors equips d’Europa, els 5 millors equips sudamericans, els 5 millors equips africans i com a convidat el campió de la Lliga asiàtica, el Barça encara existeix i porta 11 Champions (International Cup) guanyades. Les dues darreres les vaig viure jo: la de 2052 amb el gran Axiel Barros i la del 2058 que acaba de guanyar el fantàstic Barça de Geishon Anualdo.
La final del 17 de maig de 2006 la va guanyar efectivament el Barça i encara es recorda com la final amb el millor futbol viscut en una final. Gaudireu de l’espectacle.
Ah! Henry fitxarà aquest estiu i no us avanço més…
Sé que no us ho creureu molts, però el que va ser va ser…