Geni i figura
Recordant Marc Grau, sala Bikini (Barcelona), 26 de gener de 2010
Més enllà de les anècdotes que podien passar en els camerinos, l’homenantge a Marc Grau va tenir els seus protagonistes a sobre l’escenari oferint un concert memorable i emotiu.
LOS ROTOS
QUIMI PORTET
GERARD QUINTANA
JORDI BATISTE
COLOR DANSA
PEDRO JAVIER GONZÁLEZ
MANOLO GARCÍA
JOAN MASDEU
LAX’N’BUSTO
ELS PETS
ELS PETS + MARC GRAU jr.
FOTO DE FAMÍLIA
L’escaleta del concert i la crònica a vull llegir la resta de l’article
Crònica publicada a El Punt el dia 28 de gener de 2010
Geni i figura
«Recordant marc grau» / Xavier Mercadé
Segons el diccionari, geni és l’«aptitud superior de què és dotat un esperit creador». Aplicar aquesta definició a Marc Grau no resulta gens difícil ja que la seva obra i la seva bonhomia han superat ja una dècada en la memòria, i els amics encara l’estimen, tal com es va demostrar amb un Bikini ple de gom a gom. No era el primer homenatge que els seus companys li feien, , ja l’any 2000, un any després de la seva mort, la mateixa sala va ser testimoni d’un concert amb un cartell molt similar. Però el temps marca les diferències i la figura de Grau s’ha engrandit. «Si es fes la prova de l’ADN als discos d’una època, descobriríem que Marc Grau és el pare del rock català», va reconèixer Santi Millán, presentador de l’acte.
Los Rotos, banda en què milita el fill de l’homenatjat i també organitzador del tribut, van obrir l’acte. Un grup en què les guitarres manen, digne hereu de les ensenyances del seu progenitor, encara que, com reconeixia Joan Reig, d’Els Pets, als camerinos, «el seu pare netejaria una mica el so a l’estudi». De portes endins, tot era un retrobament de velles amistats, com la que al seu moment van compartir Manolo García i Quimi Portet quan eren El Último de la Fila. Allà van compartir conversa i abraçades i van fotografiar-se junts, però finalment no van coincidir a l’escenari. Les emocions es van traslladar a l’escenari amb un Jordi Batiste que abandonava la seva faceta de cantautor per presentar temes nous amb un caràcter més elèctric elèctric seguint el lema de “keep on rockin’” que compartia amb Marc Grau, o un Joan Masdéu fent el camí contrari i sortint sol amb una guitarra acústica després de dir adéu als Whiskyn’s. Per demostrar que la tasca de Marc Grau anava molt més enllà de la seva petjada com a compositor, productor i músic, hi va actuar també la companyia Color Dansa, dirigida per la seva germana Mudit Grau, que va representar coreografies que havia musicat. Lax’n’Busto va interpretar Eva, d’Instrumental, l’únic disc que Grau va editar amb el seu nom. Gerard Quintana també va recordar-lo amb Camins, la darrera cançó que va compondre Sopa de Cabra, tot reconeixent que «ell ens va ajudar a trobar un so que no vam aconseguir en el nostre primer disc». ”. El guitarrista Pedro Javier González el va recordar “com gairebé un germà” mentre que Els Pets, banda en la qual va estar de guitarrista els darrers set anys de la seva vida, van mostrar-se «contents i emocionats de celebrar el record d’una persona inimitable». Al final, Marc Grau fill es va afegir a Els Pets per encendre el solo de guitarra de S’ha acabat. Uns instants que van posar la pell de gallina a tots els assistents que van acomiadar la nit amb una tancada ovació.
Lloc i dia: Sala Bikini (Barcelona), 26 de gener.
