Els darrers de la filera

Homenatge a Marc Grau, sala Bikini (Barcelona), 26 de gener de 2010

El que no ha pogut unir en dècades les més suculentes ofertes per retornar als estudis de gravació o als escenaris, ho va aconseguir ahir una cosa tan simple com l’ajuda de l’amistat per recordar Marc Grau (1954-1999). Casualment la darrera fotografia que vaig poder fer d’El Último de la Fila junts va ser fa deu anys, el 3 de maig de 2000, en el primer homenatge que es va fer a Marc Grau.

Sense rancúnies ni enveges, però sense anar més lluny que una encaixada de mans i una conversa distesa als camerinos de Bikini, no van compartir escenari. I ja que hi erem i la cosa pintava bé vaig aconseguir posar dins de la meva càmera fins a cinc components que han passar per les files d’EUDLF  (de dreta a esquerra: Juan Carlos García, Antonio Fidel, Pedro Javier Hermosilla González, Manolo García i Quimi Portet) units en record del company absent.

“Ves per ón, que podràs vendre aquesta foto per milers d’eurus!”, em deia rient-se en Quimi, potser conscient que la meva vanitat em portaria penjar-la en aquest bloc abans de treure-la a subhasta per les agències.

Segons va confessar Quimi en la seva actuació: “El Último de la Fila va ser l’únic grup format per guapos”. Podeu jutjar:

Demà penjaré la resta de fotos del concert d’homenatge a Marc Grau i la crònica corresponent.

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Concerts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Els darrers de la filera

  1. Guapus, guapus potser no …però sexis i trempats, Déu n’hi dó.
    L’enhorabona com sempre Mercadé.

    Salut. 

    P.S: Per cert en Pedro Javier es diu González de cognom. 

  2. Xavi diu:

    Genial l’homenatge! Crack Marc!

    Genial les fotos! EUDLF!

    Genial el comentari de l’Astre!

    Genial lo del Pedro Javier Hermosilla 🙂

    Una abraçada Xavi! Salut!

    http://blog.petaos.net

  3.  Osti, genial les fotos, com sempre. Gracies per les converses sobre aquests “guapus”. Tot i anar mentalitzat del que significava estar ahir a la nit alla dins, encar tremolo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*