ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

I què bonic, què bonic, què bonic m?he dit

Manel, Palau de la Música (Barcelona), 15 de gener de 2010

Dels Manel en som molt fans, del Manel n’he parlat força en aquest bloc. Passem llista:

—Tot i que no en vaig deixar cap prova gràfica (l’escenari del Sona 9 és d’en Carles Rodríguez i a Vic hi ha molts escenaris per repartir) si que recordo perfectament veure’ls per primer cop al MMVV de 2007 a les semifinals de concurs de maquetes Sona 9.

—Això si, els vam veure estrenar la seva versió de “La Tortura” (“El bròquil”) de Shakira a l’espectacle Per-Versions a l’Altaveu de Sant Boi.

—Ens vam adonar que allà podria alguna cosa gran quan ens vam acostar a veure’ls als Jardinets de Gràcia a la Mercè de 2008 dins de la Mostra de Revistes en Català i davant de poc menys d’un centenar d’espectadors.

—Els ulleres-de-pasta i el públic més cool va donar el seu beneplàcit al Primavera Club a l’Auditori del Fòrum (tot i que els organitzadors, que tant es vanaglòrien d’haver-los descobert, els van fer tocar a les cinc de la tarda).

—Des d’un llit de l’Hospital Clínic vaig decidir que “Els millors professors europeus” era per a mi el millor disc de l’any.

—Els petits concerts de impossibles de Sobretaula van unir a Guillem Gistert (Manel) i Pere Agramunt (La Brigada) a la sala Apolo per començar l’any. Allà “Lily Marleen” va viure una nova reencanació.

—Malauradament la meva salut no em va permetre veure’ls als Premis Enderrock 2009 a la sala Bikini.

—A la Sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat ens vam adonar que el fenòmen Manel estava esclatant i que la bola de neu creixia imparable.

—Però encara quedava lloc per concerts entranyables com el que van oferir a l’antiga colònia industrial de l’Ametlla de Merola. Allà vam compartir l’hospitalitat del poble, un dinar popular amb arròs  i graellada,  i el grup  van aprofitar els decorats dels seus Pastorets i els cascs de soldat romà per interpretar “A Roma”. Potser el millor concert que els he vist.

El concert de l’Apolo va ser la mostra inapel·lable de l’èxit que esta assolint el grup convertint-se en tot un fenòment a gran escala. Ells van respondre amb un concert a l’alçada, amb cors, seccions de vent i col·laboracions especials.

—El que possiblement sigui el millor festival del país, el PopArb, no podien quedar-se sense la ració d’un grup que semblava fet expresssament per tocar en aquest festival.

—Al Festigàbal celebrat a la plaça Rovira i Trias en plenes festes de Gràcia, la riuada humana que allà es va aplegar em van impedir veure el concert més enllà de les dues cançons que vaig fotografiar.

—Però per veritable bany de masses el que es van donar al carrer Rosselló, davant de la  fàbrica Damm, en un dels concert més multitudinaris de les festes de la Mercè 2009.

I després de ser testimoni directe del fenòmen Manel nomes em quedava veure’ls al Palau de la Música (pròxima estació Liceu?) i després de tants concerts em veig autoritzat a pregar-lis que, siusplau, es tanquin en una habitació, es posin a composar noves cançons, canvïin el repetori i —el  més important— les presentacions de les cançons.


Josep Guardiola Barça
El set-list de Manel al Palau de la música

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

  1. Sota el meu punt de vista no n’hi ha par tant, són cançonetes fàcils que s’enganxen, vale, però res més. Per això no cal tant de bombo mediàtic. Ni toquen be, ni composen be i encara menys parlen be, el tio sembla un capellà als concerts quan parla. I el PopArb no és ni del lluny el millor festival del país, sempre hi toquen els mateixos i el so és lamentable. M’esperava més de la opinió d’un tio que ho ha vist tot com tu. Manel és un bluf. Ja prou si us plau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.