Amb les armes carregades

Gun, sala Salamandra (L’Hospitalet de Llobregat), 26 d’octubre de 2009

Els Gun és una altre d’aquelles bandes que volen reviure els èxits del passar i ara també tornen amb un nou cantant i amb una formació refeta de noms que havien passat per la història del grup escocès. El resultat? força bó i amb les expectatives realistes, començant a treballar-se les sales petites i sense aspirar –de moment– a grans auditoris.



Gun, plaça de Toros Monumental (Barcelona), 14 de setembre de 1992

La darrera vegada que vaig veure a Gun va ser durant les poques cançons que van poder aguantar a sobre l’escenari del Monsters of Rock que es celebrava a la plaça de toros Monumental l’any 1992. Posar-los entre Pantera i Megadeth en una nit en que els reis van ser els Iron Maiden, no va semblar ser una bona idea pels metal-heads de la època, que van voler comprovar el grau d’efectivitat que tenñia el llençar a l’escenari gots de cervesa convenientment plens de la sorra de la plaça.
I tampoc va ser una gran idea sortir en calçotets a l’escenari d’un aplec metàl·lic com era Monsters of Rock on la xupa és uniforme inviolable.

El set-list de Gun al segle XXI

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Concerts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Amb les armes carregades

  1. eduslayer diu:

    El problema de l’any 92 va ser posar aquest grup després de Pantera …. i que la gent al començar a cridar “Megadeth” els de Gun diguessim … Fuck Megadeth …. Llavors es va liar , i no sol gots plens de sorrra , recordo els jebis de davant omplint els mitjons de sorra i tirantlos al escenari.

    quina gran nit … el meu primer bolo de Iron Maiden. Encara tremolo.

  2. Oriol diu:

    Aquesta gent deuen fer col·lecció de records del públic…

    Al 90 van fer de teloners dels Stones, i al concert de Madrid els hi van ploure una muntanya de llengües de cartró que regalaven a l’entrar al Calderón.

    No els he seguit, però tampoc em van semblar res de l’altre món llavors… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*