Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

10 de novembre de 2010
5 comentaris

L?AVL ha diferenciat jurídicament valencià i català. Conseqüències: Espanya imposa la separació entre català i valencià als Erasmus

Diguem-ho clarament: si nasquem més inútils rebentem. El nostre pitjor enemic no és l’espanyolisme uniformitzador. El nostre pitjor enemic és la nostra incommensurable estultícia.

 Vegeu què diu la notícia: Espanya imposa la separació entre català i valencià als ajuts de la UE per als cursos dels Erasmus (Racó Català). El govern espanyol força la UE a diferenciar el català del valencià en els cursos d’Erasmus (Avui-El Punt).

Recupere per a tan magnífica ocasió aquests paràgrafs d’un apunt anterior: La síndrome de Cassandra:

«Quan es guisava aquella genuflexa i fracassada “pau lingüística” valenciana, en un parell o tres d’ocasions vaig compartir taula amb Mercè Teodoro i Alfons Esteve explicant, a qui volguera escoltar-nos, que allò que pactaven amb el PP intel·lectuals i polítics valencians no era pau sinó rendició, i que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que volien crear anava a ser el cavall de Troia que esquarteraria la unitat del català. Jo feia èmfasi que la unitat lingüística no la conformava una declaració més o menys científica del valencià –clara, crítpica o circumlòquica– com a llengua compartida o paregut a compartida, sinó la consciència unitària dels parlants i el mercat que feia rendibles els productes culturals en català. Mercè i Alfons, advocats tots dos, advertien que el reconeixement legal d’un ens normatiu valencià diferenciat de l’IEC comportaria la secessió lingüística des del punt de vista jurídic, atès que reconeixia el “valencià” com a llengua diferenciada del català.

Avui, sobretot des del País Valencià, s’ha escampat com una metàstasi una concepció lingüística que, sense negar els vincles entre català i valencià, en reclama la diferenciació. Al nord, s’avenen amb aquesta proposta perquè els alleuja del pes d’un conflicte: els valencians ja s’apanyen. I pel que fa al mercat, és un clam que al País Valencià no arriben els productes culturals de nord (ni de nord enllà, ni de mar enllà…), i al nord no els interessen gaire els productes culturals del sud. Quant a la secessió jurídica, el ministre Moratinos ens va donar la raó, arran d’aquella doble versió –catalana i valenciana– del tractat europeu (cap de les dues, però, amb valor legal). Va dir Moratinos que si el govern espanyol havia consentit aquella solució més o menys salomònica era perquè, com alguns ja havíem advertit que passaria, català i valencià eren, des del punt de vista jurídic, llengües diferents. Tanmateix, tothom va disparar contra Moratinos, inclosos alguns fervents defensors del “pacte lingüístic”, com ara Enric Morera, secretari general del BNV. Disparaven contra Moratinos, però Moratinos esgrimia contra tots la legalitat vigent, i d’aquella legalitat que havia emparat les dobles versions –catalana i valenciana–, d’aquella diferenciació jurídica, eren responsables els qui havien donat suport a la creació de l’AVL. Moratinos, en qualsevol cas, feia l’ús que li convenia com a espanyol d’aquesta situació legal, que no és altra que presentar-nos davant el món com una gàbia de grills.»

I ací en teniu una altra més: Una altra evidència de la funció secessionista de l’AVL, on comentava una notícia de l’any 2005.

«El informe del Consejo de Europa sobre la aplicación en España de la Carta de las Lenguas Regionales o Minoritarias, presentado ayer en Estrasburgo, separa valenciano y catalán por su consideración de lenguas cooficiales en los ordenamientos jurídicos de las dos comunidades. Pero además, el documento incluye algunos comentarios que inciden en la diferenciación entre uno y otro.  […] El principal aval para las afirmaciones de este comité es la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)».

En resum, qui siga burro que l’albarden.

  1. car prou sabem qui són els nostres enemics mortals… els inventors de l’idioma o pseudoidioma “espanyol”… són tan avariciosos… no en tenien prou amb el nom de “castellà”… calia que el llur fos “espanol“, robant el nom a totes les altres nacions d’Espanya – l’Espanya clàssica, geogràfica (no l’invent feixista dels castelladres malalts d’avarícia)…

    i el nostre idioma nacional ha d’ésser provincià, és a dir, “valencià”… perquè només
    es dignin parlar-lo els provincians… perquè de fet es panseixi i es
    mori… més fàcil d’assassinar…

    assassinat i reassassinat…

    ells (els castelladres) han podrit el nom…

    ni portuguesos, ni bascs, ni gallecs, ni andalusos ni catalans (els de debò, els com cal) no en volem saber res més… que es mengin ells el pastís verinós on han convertit el nom fastigós d'”Espanya”…

    el xovinisme nacionalista dels castelladres no té límits…

    ja sabem doncs d’on ens ve la mort… de les xarpes del castelladre i la seua nació d’avarícia immensa… fan nacionalisme d’estat fins que es moren de fanatisme… nacionalisme d’estat… així és com en Fabra definia el feixisme…

    continuen essent els castelladres els mateixos franquistes de sempre…

    els catalans – de Perpinyà fins a Alacant – només podem desitjar-ne la mort… això si volem sobreviure com a nació… car si no els aturem… si no fem que els “espanyols” es podreixin sols… se’ns enduran a podrir-nos amb ells…

    maleïts!

  2. Tranquils,

    Nosaltres ensenyem als Erasmus la nostra llengua i els direm que el valencià i el català són les mateixes llengües.

    Seguirem lluitant i defesant la nostra llengua!!!!

  3. Peperets i Psoelistos historicament han fet el camí agafadets de la má. Esquerra va tenir la clau i la força de fer canviar moltes coses a l’anterior legislatura. Amb un portaveu valencià com Cerdá, la veu de l’independentisme valencià integrat als Paísos Catalans podia haver-se fet sentir, pero …..
    Vaig militar a ERPV i vaig demanar la baixa desprès de tanta vergonya. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!