Legalegalització

Ska-P, Pavelló Olímpic de Badalona, 23 d’octubre de 2009

Fa uns dies, en un dinar de diumenge amb altres famílies, un pare més o menys de la meva edat em comentava “el meu nen està enganxat escoltant a un rapper que es diu Porta” i afegia “i te unes lletres molt fortes que em deixen mol al·lucinat”. Un company de la taula, també hipotecat i amb fills, posava fil a l’agulla “això és com quan nosaltres érem joves i escoltàvem a aquells… com es deien?… ah, si! La Polla Records”.

Ahir em va tornar aquesta conversa al cap mentre veia als Ska-P ressuscitats després de només tres anys de silenci. Potser ja m’estic fent vell (antic, diuen alguns), potser ja començo a tenir una edat en que estar escoltant proclames contra l’estat, els EEUU, els cures i els militars també em rellisca molt… però reconec que alguna cosa m’ha quedat de la rebel·lia que va suposar escoltar a Eskorbuto, Cicatriz, L’Odi Social, RIP, La Polla Records o Tijuana in Blue fa una vintena d’anys. I poc o molt ho intento transmetre als meus fills, aplicar-ho en la meva forma de vida (reconec que cada cop més burgesa) i fins i tot de tan en quan m’acosto a concerts d’Ska-P.

Però veig que a la majoria de gent que va anar a l’Euskal Rock (Palau d’Esports, 29 de novembre de 1985) o al Nicaragua Rock (Palau d’Esports, 10 de maig de 1986) tot el que sortia pels altaveus amb els anys ha desaparegut completament i ara poden estar treballant d’economistes, dentistes, mecànics o botiguers sense ni recordar que en el seu moment van cridar (com feia tothom) “mucha policía, poca diversión”, “los enanitos buenos al patrón han de matar” o “¡¡Escupe al alcalde!! ¡¡Escupe al ministro!! ¡¡Escupe a la estupa que va en su ritmo!!”.

I en la distància pertinent veig que Ska-P ja formen part de la societat que tant critiquen a les seves cançons. Suposen ja un pas intermedi de rebel·lia tolerada, de passar l’etapa de botellón amb una certa dosi crítica amb crits de “legalegalización” o “escúpele al sistema y nunca dejes de molestar” que convenientment oblidaran quan arribin al mercat laboral. Ska-P porten prop de quinze anys en actiu i ahir no hi havia gent de 35 anys, el seu primer públic havia desaparegut, tot era quitxalla entre 15 i 20 anys vivint la seva experiència adolescent. Ah! i entrada gratix pels aturats.

Però es clar, potser avui estic una mica desencantat… tot és matizable…

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Concerts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Legalegalització

  1. Anònim diu:

    M’identifico totalment amb tu, jo també vaig viure aquells anys de: concerts vasco-punks, o de l’odi social , baralles punk-skin (tipus un concert dels Toy Dolls a l’antic Zeleste), ensenyaces musicals amb RADIO PICA, tardes amb petes i lectures fructíferes amb les aventures del Buitre Buitraker o el RUTA 66, o nits interminables al Cacao o a l’Andy cAp, o en algun antro hippy-punk(amb rates incloses) al raval etc.

    Aquest estiu vaig anar a veure un grup protopunk rotllo “mucha policia y poca diversion”, no gaire joves i bastant dolents, però visc en un poble petit i un acontexeiment con aquest s’ho mereix. La veritat es q vaig pensar que allò q tocaven era d’allò més anacrònic, però encara que em van transmetre unes sensacions que havia viscut, i que vaig pensar q era necessari conservar, encara q fos una miqueta,  en el fons segueixo opinant el mateix, però amb els anys ens domestiquem, i ens fa més mandra tot, la feina ens matxaca, ens robotitza, ens anul.la, ens integrem en la societat (jo faig tot el possible per no fer-ho, però de vegades es inevitable (sobretot quan has d’anar a les reunions d’escola, o has de parlar amb altres mares, o tens una reunió de feina….
    al meu fill li ensenyo aquells grups punk, hardo core— li poso videos i li explico el que intenten transmetre, amb objectivitat però amb respecte, i s’ho passa d’allò més bé, suposo com nosaltres en aq concerts, (tot i q moltes vegades acabaven malament…..bé, era part de l’espectacle….
    Ah, ara més q mai !NO HI HA FUTUR! NO FUTURE!

  2. Kilgore diu:

    Hauries d’haver anat a John Doe & The Sadies, que van estar genials. Fins i tot hi era en Viggo Mortensen! Jo esperava trobar una prova visual aquí per demostrar-ho als col.legues (no em vaig atrevir a fer-li una foto amb el mòvil).

    Ei, és conya, ja sé que no tens el do de la ubiqüitat. Endevant amb el bloc!

  3. Anònim diu:

    Ospa!Falta, Falta, Falta, no soc anònim.

    Soc -Ermessenda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*